No existeix danieldependència

Rasters 5 AC Soniguales 2
(Edu, Víctor, Xavier i Rutxi 2)

Partit molt similar al de la jornada anterior.
Els Rasters van jugar una primera part esplèndida, es veu que amb el nou sistema l'equip surt més concentrat, i més amb la baixa de darrera hora d'en Daniel. L'equip surt conscient que no hi ha marge d'error i que aquests es paguen amb gols en contra.
Tot i acabar la primera part amb un 4 a 0 favor, a la represa, i amb el contrari pressionant més amunt, l'equip rasterià va patir.
Són episodis viscuts, el contrari es creix, marca un o dos gols i comencen a tremolar les cames i els caps s'ennuvolen.
Aquesta vegada, els Rasters, amb el 4-2 van saber refredar el partit, apuntillar-lo amb un magnífic 5è gol d'en Rutxi. I al porter, aquesta vegada se li va aparèixer la verge...

Teniem un altre titular: "NO TODAS LAS VICTORIAS SONIGUALES..."

Declaracions:

• Rutxi: Aquests són els partits que s'han de guanyar
• Roman: El nostre objectiu és la permanència
• Lluís: UEFA

1por1unox1:

• Pep: Devoto de la virgen
• Lluís: Colocado
• Pere: Irregular
• Rutxi: Goleador
• Victor: Batallador
• Xavier: "Bressolet"
• Edu: El crack
• Roman: Por la izquierda

Ja surt el sol a Jamaica

Rasters 4 LKG 3
(Edu 2, Daniel i Víctor)





Fèia tres jornades que els Rasters no guanyaven. Fèia tres jornades que no marcaven cap gol. La mala estrugança del Tossal planejava sobre els intelectes dels jugadors rasterians.
Ahir es va plantejar el partit diferent. En Rutxi, des de fa jornades, plantejava un canvi de sistema, passant del 3-3 al 2-3-1 avançant la posició del central i d'un extrem. L'equip va sortir amb les piles posades i va tancar una brillant primera part que a falta d'1 minut dominava per 3-0.

Els inicis de la represa, amb en Daniel a al banqueta, van desorientar a l'equip, i al porter especialment..., i es van deixar empatar. Després, amb una altra actitud al camp i sabedors de la importància de la victòria, amb un gol de Víctor (estalviant-se les cerveses...), es va guanyar. Tot i patint com un raster.

Ja s'esperava que sortís el sol a Jamaica.

Hi havia un altre titular: "L'ECLOSIÓ DEL KÀISER DE SA PALOMERA"

Declaracions:

• Àrbitre: "No podíem continuar, per que el seu porter ha anat a buscar gel..."
• Daniel: "Jugant al mig es corre molt més..."
• Víctor: "Pep, era dia impar"

Unoporuno:

• Pep: Dia impar
• Josep: Cerrojo
• Daniel: Neocentrocampista
• Pere: Kàiser de Sa Palomera
• Rutxi: Oxigenado
• Víctor: Determinante
• Xavier: Fallón (amb respecte)
• Edu: Goleador

Mig got de cervesa

Rasters-0-Heineken-0-





És costum entre els rasters, anar a fer una cerveseta després dels partits. Davant del rival del dijous, i jugant amb el nom de l'equip i la seva classificació, es desitjava beure la cervesa a plaer i degustant una victòria que no va arribar.
Pel resultat es diria que no van haver-hi ocasions, però si que en van haver i a voltes l'encert dels porters i els errors dels davanters van concloure en un resultat poc habitual.
Fa jornades que els Rasters no troben la posició en el camp, no combinen i perden la pilota amb massa facilitat. La punta de sort que tot equip necessita només va apareixer a la darrera jugada del partit, quan el davanter de Heineken no va aconseguir el gol a porta buida.

Hi havia un altre titular: "YASHIN, LA ARAÑA NEGRA VOLÓ"

Declaracions:

• Pere: "ha sortit un tio darrera d'un altre que no hi era"
• Rutxi: "Si no fem el 2-3-1..."
• Xavier: "Les ganes de fer el bressolet m'ha enlluernat"

1por1uno

• Pep: MVP
• Josep: Contundente
• Daniel: Sobrio
• Lluís: Sin pegada
• Pere: Espinillero
• Rutxi: Tragamillas
• Víctor: Lo intentó
• Xavier: Enlluernado
• Edu: Atrasado
• Roman: Cazado

Singin'in the rain

Rasters-0-O.P.Gen.Catalunya-4-



Lamentable partit, el que van disputar els Rasters ahir a la nit. Tot i jugar contra un equip que partia d'una posició inferior a la classificació.
Metereològicament la nit era de gossos i sentimentalment va ser per plorar. El primer gol, un altra vegada de rebot i al primer minut va desorientar als Rasters d'una manera que feia temps que no es veia. No sortia cap jugada, la pilota no es controlava, l'equip jugava descolocat i el porter emulava el protagonista de la pel.licula del titular.
La primera part va acabar amb un 3-0 en contra, es mantenia l'esperança fins que la puntilla del quart va ensorrar l'equip "jamaicà".
Cal destacar el drenatge del camp i el cobert de les banquetes.

Hi havia un altre titular: OBRES PÚBLICAR FA UN ESVORANC ALS RASTERS

Declaracions post partit:
Lluís: "A tot porter li han marcat algun gol així"
Víctor: "Haguéssim jugat tota la nit i no hagués marcat cap gol"
Edu: "Aneu a la Jean Bouin?"
President dels Rasters: "La directiva està tranquila. És fals que s'hagi fet un ultimàtum i que esperem al Tintín Márquez"

Uno por uno

Pep: Gene Kelly
Daniel: Frank Sinatra
Lluís: Dick van Dike
Pere: Fred Astaire
Rutxi: John Travolta
Victor: Micky Roonie
Xavier: Cristopher Plummer
Edu:Dennis Quaid
Román:Dean Martin

Excuses de mal bevedor

Ràsters-0-Toricos-2-

De la mateixa manera que es diu que qui guanya electoralment Ohio guanya les eleccions nord-americanes, també es diu, en determinats cercles estadístics, que el partit després d'un Tossal es perd. I es pot perdre de moltes maneres, i amb moltes alegacions.
No serveix d'excusa el fet de començar un partit amb un gol de rebot en contra als 30 segons (gol que no va veure l'arbit, que va xiular còrner). No serveix d'excusa les ocasions perdudes, la mitja dioptria que li va faltar al porter rasterià al segon gol ni la manca d' espinilleres d'alguns jugadors.
Tot i així, els Rasters no van perdre mai la cara al partit, que amb una mica de sort, haguéssin fet sofrir més al lider de la competició. Líder solid, que una vegada més, va ser molt fort en defensa i resolutiu en les poques ocasions que va disposar entre els tres pals.
Els Rasters tenen eines per mantenir la categoria, cada vegada més ajustada i en vistes als partits jugats, capaços del millor.

Declaracions post-matx:

Rutxi: "Hem de canviar el sistema, s'ha de passar del 3-3 al 2-3-1..."
Pep: "Demano disculpes a l'afició, pel segon gol, al Kameni li va passar el mateix i encara el volen renovar..."
Xavier: "On s'ha ficat en Lluís?"

1x1

Pep: Kameni
Josep: Expeditivo
Daniel: Adelantado
Pere: Batallador
Rutxi: Haciendo series
Víctor: Sin suerte
Xavier: Amonestado
Edu: Cumplidor
Roman: De menos a más

Jornada de descans

Com ja resulta habitual en les jornades de descans de la dura competició, la plantilla dels Rasters van aprofitar l'ocasió i, per enèsima vegada, van gaudir de l'oferta culinària del Tossal. De l'equip actual només van faltar en Josep i l'Edu (per lesió).
Es va celebrar la presència d'antics membres de l'equip que van oficialitzar la fundació de l'Associació de Veterans Rasterians.

QUE NINGÚ DIGUI UEFA...

Rasters 1 Maradonianos 0

5è partit de la temporada, segona victòria i bon regust per la feina feta, des de la pressió que va fer la davantera fins a l'eficàcia de la defensa i el porter.

La primera part va ser horrorosa per a l'espectador, amb jugades poc trenades i pocs xuts a porteria. A les darreries el gol d'en Pere després d'una jugada per la dreta d'en Roman va avançar als Rasters.

La segona part va ser més vistosa, amb més ocasions, especialment memorables les d'en Daniel estavellant una pilota al pal i en Rutxi amb una paràbola impossible veient al porter maradonià avançat.

Partit de pocs gols, guanyat amb ofici a un rival amb baixes i arbitrat per un bon amic del porter rasterià.

Editorial

Farà quasi un any que es va deixar de publicar el Bloc dels Rasters, coincidint amb el descens de categoria del nostre equip. Diverses circumstàncies, i sobretot en veure que l'entorn dels equips de la mateixa categoria també tenen plataformes mediàtiques, ens ha portat a reiniciar aquesta nova aventura.
Hem canviat el format, en funció de la nova indumentària de l'equip dels nostres cors, i que duri, com a mínim fins a final de temporada.

BAIXANT A L'INFERN

Rasters 3 Deportivo 6

Res a dir, o més ben dit, ja ho hem dit tot aquesta temporada. I amb una derrota, tan contundent com desafortunada, l'equip dels rasters baixarà a 1a divisió per trobar-se a l'infern amb equips tan entranyables com els Toricos de Teruel o els Soniguales.

L'equip, va donar la cara contra un equip molt eficaç ( 7 xuts entre els tres pals) que no trobava porter ni defenses en les trajectòries dels seus xuts.

Al cronista ja no li queden ganes ni d'escriure el bloc, i faria com el porter dels Rasters, que davant de les darreres actuacions, pensa que potser seria més profitós fer mitja o sudokus a casa seva.


1x1 de la temporada:

Pep: Iba para Zamora y se quedó haciendo calceta
Sergi: De menos a más
Jaume: Contundente los dias que jugó, los que no jugó, no lo sé
Daniel: Fiel y cumplidor, aunque a veces fugitivo
Lluís: Mamma Mia!!!!
Pere: Descriptivo, fallón, goleador, cazado y aceitunas aliñadas
Rutxi: tres horas y 39 minutos
Victor: Virtuoso del slalom y los pucherones
Enric: Un dia marcó un gol
Edu: Baluarte de la zona ancha del campo, la medular y el pico del area (Dame un purito!!!)
David: Como Eto'o (entre lesiones y la Copa Africa)

QUI SÓN AQUESTS?

21 de febrer
Rasters 0 Capitán Cook 9

Pep, Sergi, Daniel, Pere, Víctor, Enric, Edu (amb la colaboració especial de Richard)

0-1
0-2
0-3
0-4
----
0-5
0-6
0-7
0-8
0-9

Lamentable.
No sé si vull continuar escrivint.
No reconeixia a cap dels jugadors que es van posar l'elàstica rasteriana. No va sortir res de res, ni un pase ben donat, ni un regat, ni una aturada del Pep, (una si), res, res i res.
En tot moment els Rasters van estar en mans d'un equip que va fer el que va voler i que fins i tot va pressionar amb el marcador molt a favor.
No hi ha excuses. Un cop acabat el partit la junta directiva es va reunir amb caràcter d'urgència per veure si despatxaven al míster o si li donaven un vot de confiança fins al proper partit i es salvava la categoria.
Un grup d'incontrolats es va manifestar a la porta de tribuna demanant caps, amb crit de "peseteros!!!!", "vividors!!!", "esteu jugant amb els sentiments de l'afició!!!"

1x1

Pep: Inexistent
Sergi: Sergi?
Daniel: Fugitiu
Pere: Fallón
Víctor: Ni una
Enric: "l'herba rellisca!!!"
Edu: Nulo
Richard: Invitado de piedra

VICTÒRIA RASTERIANA

Dimarts 12 de febrer
Rasters 6 Salchicha Peleona 4

1-0 Pere
2-0 Edu
3-0 Edu
3-1
4-1 lluís
4-2
---------
5-2 Víctor
5-3
5-4
6-4 Enric

Tot i la tardança del cronista en escriure sobre el partit, guarda en les seves retines alguns dels episodis del gran partit viscut el passat 12 de febrer.
¿Qui dèia que als rasters els hi anava malament el camp de baix? des de la derrota de la final?
Doncs la victòria es va cimentar al començament del partit, quan en els primers minuts els Rasters jugaven amb superioritat numèrica (terminologia handbolica, com "adentro!!!" quan es vol dir gol) i posar-se als 10 minuts am,b un 3-0 a favor.
El rival, tot i retallar l'avantatge amb un home menys (3-1) no va poder contrarrestar el resultat ja que els Rasters havien sortit amb les piles ben posades i carregades.

El partit va ser intens i amb el 5-4 es van apretar les dents i es va rubricar amb un gol de l'Enric (el 9 de l'equip)

l'1x1 no el puc fer perquè no recordo qui erem

TRES MINUTS, 1, 2 I 3.

Dimarts 5 de febrer
Rasters 1 Maradoniano 3

Pep, Sergi, Daniel, Lluís, Pere, Rutxi, Víctor, Enric i Edu

0-1
0-2
0-3
-----
1-3 Daniel


Ja feia ben bé 10 o 15 minuts de partit i semblava que els Rasters havien après la lliçó del darrer partit, però tres minuts fatídics van tirar per la borda, l'esforç de l'equip.
Tres contraatacs ràpids del Maradoniano naniano, van provocar un esvoranc massa profund.
L'equip, un cop més, es va agafar al partit ( ja en fa tres que no encaixa cap gol a la segona part) i encara va sorpirar amb quelcom més quan el Daniel va posar el gol de l'honor a l'inici de la represa.

La LFP (Lliga de Futbol Provisional) no pot permetre jugar amb uns petos tan "atxoradets", que fa confondre a tothom. L'equip necessita un Tossal com l'aigua que beu, si no es veurà obligat a passar una temporada a l'infern de segona, amb equips com el Llevant, Múrcia o Betis, per dir-ne tres. No serveixen d'excusa la marxa del David a la copa sudafrica, la lesió del Pere o la recuperació física de l'Enric.

1x1

Pep: Lamentable
Sergi: Voluntarioso
Daniel: Una de cal, otra de arena
Lluís: Superado
Pere: Lesionado
Rutxi: 01:27:00
Víctor: Córner paralímpico
Enric: Asfixiado
Edu: Marcado

SOTSCAMPIONS CHAMPIONS (St.Photoshop)

SOTSCAMPIONS CHAMPIONS 2007 (St. Denís)

Pere, Daniel, Rutxi, David, Pep

Víctor, Jaume, Edu i Sergi

(En Lluís i l'Enric tenien compromisos oficials)

SORTIR A JUGAR AMB EL PIJAMA POSAT

24 de gener
Rasters 2 No Pido 4

Pep, Sergi, Jaume, Daniel, Pere, Rutxi, Víctor, Edu i David

0-1
0-2
0-3
0-4
-----
1-4 Pere
2-4 Edu (de penal)

Mantenir la categoria serà una feina molt difícil pels Rasters si no es canvien certes actituts. L'afició ja està assenyalant als jugadors per la forma que està començant els partits: ADORMITS.
Un equip no mereix estar a Divisió d'Honor si surt sense haver sentit el xiulet d'inici, com qui no sent el despertador a matí, o demana 5 minutets més.

Els primers minuts es van jugar amb superioritat numèrica, i ni així. En David va arribar tard, amb el 0-0 i, quan escalfava la banda, els rasters ja perdien 3-0. En Pep, va tocar 4 boles, per recollirles del fons de la xarxa, en tota la primera part, el punt de mira dels davanters era d'escopeta de fira. Els contraris no podien demanar més (joc de paraules amb el nom de l'equip).

La segona part va ser com qui fa un maquillatge arregladet per què l'equip es pogués fer, amb menys vergonya, la foto de sotscampió de la champions. Amb tot, l'equip no va perdre la cara al partit i amb una mica de sort als metres finals, s'hagués pogut parlar d'esgarrapar algun puntet.

1x1

Pep: Pijama de ratlles
Sergi: Pijama a quadres
Jaume: Pijama de senyor
Daniel: Pijama del Barça
Pere: "Qui va posar el despertador?"
Rutxi: "L'Enric"
Victor:" però si no ha vingut!"
Edu: "5 minutets més!!!"
David: Rentant-se la cara

DANIEL DECIDEIX

15 de gener
Rasters 5 Activa't 4
(Pep, Sergi, Jaume, Daniel, Lluís, Víctor, Edu, David)

1-0 Sergi
1-1
1-2
1-3
2-3 Sergi
2-4
3-4 Lluís
----------
4-4 Víctor
5-4 Daniel


L'ampolla sempre es pot veure mig plena o mig buida. Es pot dir que feia quatre jornades que no guanyaven els Rasters o que en feia tres que no perdien.
El fet ireefutable és que en Daniel Mulito, en una acció que es recordarà en les retines de tot seguidor rasterià, va decidir el partit marcant un gol amb totes les lletres. GE, O I ELE.

La primera part va ser molt boja, es van marcar 7 gols. Semblava que els porters no existissin. Xut que es feia, pilota que acaronava la xarxa.

En la represa (inici de frase copiada de la crònica del Pere) els Rasters van situar-se molt millor en el camp, van aferrar els marcatges i van dominar. Tot i les ocasions dels Activa't el fet és que van afluixar el pistó. La forma física, aquesta vegada, va ser millor la rasteriana.

Cal mencionar que tots els gols dels rasters van ser d'una bellesa incontestable, tot i que el del Lluís pot semblar de pissarrí.

1x1

Pep: De menos a más
Sergi: Goleador
Jaume: Mejor atrás
Daniel: Decisivo
Lluís: Enlluernado
Víctor: Virtuoso
Edu: Omnipresente
David: Poderoso

DEJA VU!!

10 de gener de 2008
Rasters 4 - Txangurros del Lagunak 4
0-1
0-2
1-2 Victor
2-2 Victor
-----------
3-2 Edu
3-3
4-3 Edu
4-4

Els Rasters van tornar a deixar escapar dos punts a pocs minuts d’acabar el partit, i va ser de nou a causa d’una falta perillosa assenyalada a la frontal de l’àrea. El xut va ser refusat per la tanca i el rebot va afavorir al rival que va afusellar (amb més sort que encert) al pobre Pere, qui va haver de sacrificar-se per l’equip i tornar a la seva antiga feina de porter.
El partit va ser molt treballat i es va demostrar un cop més que a divisió d’honor no regalen res i que cap equip és dolent. Tot i jugar contra el “farolillo rojo” (argot carrusel), el partit es va complicar moltíssim, i sense adonar-se, els Rasters es van trobar amb un 0-2. L’oportunisme i també virtuosisme d’en Víctor (va marcar un gol de taló de difícil execució) va igualar el marcador fins arribar a la mitja part.
A la represa l'Edu va posar per davant als Rasters, però en un altre u-contra-u del davanter més incisiu dels Txangurros (que va superar per velocitat en varies ocasions a en Daniel) va igualar el partit. Un segon gol de l’Edu després d’una jugada trenada va avançar de nou els Rasters, però com ja s’ha comentat al començament d’aquesta crònica, una falta molt semblant a la de l’últim partit contra els Tukanla, va suposar el definitiu empat...Deja vu!
Els Rasters van tenir encara un parell d’oportunitats de marcar, però el resultat ja no es va moure. Esperem que aquests quatre punts que s'han deixat pel camí en els dos últims partits no els hi passin factura al final de la lliga per mantenir la categoria...

1x1
Pere: Resignado
Lluís: Seguro
Daniel: Superado (amb molt respecte)
Jaume: Luchador
Sergi: En progresión
Víctor: Oportunista
Dídac: Valor añadido
Edu: Referencia