Rasters 2 –LKG 3
Daniel i Albert
El partit d’ahir es presumia més accessible del que va resultar a la fi. Els Rasters van encadenar la segona derrota consecutiva i a aquestes alçades de la temporada ja es comencen a notar les conseqüències d’una plantilla curta i encara no renovada del tot.
Fins a pocs minuts del començament del partit no es sabia si serien prous per jugar, fet que va provocar que en Pere jugués mig-lesionat, que en David substituís a en Pep sota els pals, que l’Ivan ocupés el lloc d’en Josep i que en Jordi s’apuntés a ultima hora (sense previ avís) per suplir les nombroses baixes rasterianes. Al final van tenir dos canvis i van poder fer un paper força digne, però no suficient.
Tot i que ambdós equips van fer joc bastant gris, l’esdeveniment del partit va estar marcat per la bona i mala fortuna de cadascun d’ells. Només començar el partit, una jugada fortuïta va representar el primer gol dels LKG. Una centrada a l’àrea sense aparent perill va ser desviada per en Pere per acabar entrant dins la porteria ajustada al pal. Els LKG es van tancar al darrera i van defensar amb ungles i dents la porteria, sortit amb contraatacs ràpids a la busca del segon gol. Els Rasters van tenir un parell d’ocasions clares per empatar però el porter LKGuero va estar molt encertat, fins que en Daniel va aconseguir batre’l després d’un bon control en rebre una sacada de banda al segon pal. L’empat va durar poc, i una falta a la frontal de l’àrea rasteriana va precedir el segon gol dels LKG. Un fort xut “a trencar” i molt centrat va passar per enmig dels defenses, es va estavellar al travesser, va rebotar l’esquena d’en David i va entrar dins la porteria.
A la represa, els LKG no varen canviar el guió i seguien defensant amb ordre i contundència al darrere. Els Rasters van començar a pressionar més a dalt i van recuperar un parell de pilotes que si en Víctor hagués estat més encertat de cara a porteria (va errar un xut sol davant del porter) aquesta pressió hauria fet els seus efectes. Com a conseqüència, els LKG van començar a jugar amb pilotes llargues, però sense acostar-se amb perill a la porteria contraria.
Mica en mica els Rasters anaven fent mèrits per aconseguir l’empat, però aquest no arribava. Una falta a la frontal de l’àrea LKGuera semblava que equilibraria la balança, però no. El xut de l’Albert va anar al pal, va rebotar als peus d’un dels defenses i va sortir desviada. En la següent jugada, una pilota llarga a l’espai i que en condicions normals en Pere hagués refusat sense problemes, davant la pressió del davanter dels LKG va provar de jugar-la, però el seu turmell malmès no va aguantar el xoc. El rival es va endur la pilota i en l’u contra u va afusellar al porter rasterià....Del possible 2 a 2 es va passar al 1 a 3.
Tot i això, els Rasters no van perdre l’esperança i van seguir posant setge a la porteria rival i una bona conducció de l’Albert va acabar amb un xut ben col·locat (marca de la casa) que va escurçar distàncies en el marcador. Quedaven tan sols quatre minuts per la fi del partit i els Rasters encara van disposar d’una ultima oportunitat per empatar en una jugada embolicada a l’àrea que el porter dels LKG va aturar sobre la mateixa línea de gol.
Com dicta el titular d’aquesta crònica, ahir la fortuna no es va aliar amb els jugadors rasterians, i pel que es va veure damunt del camp, potser l’empat hagués estat un resultat més just.
(Pere Puig, Kàiser de Sa Palomera i cronista suplent)
