(Rutxi 2, Edu i Lluís 2)
Matemàticament, l'equip rasterià ja és, a tots els efectes, equip de divisió d'honor. Per mèrits propis, ja que recordarem que la temporada passada es va pujar per mètodes administratius.
Aquesta temporada s'ha pujat per mèrits propis, però vivint de la renda d'una primera volta molt bona. Amb una mica més d'empenta l'equip hagués pogut fer l'ofrena i la romeria pujant pel carrer Fraternitat.
El darrer partit va ser dels més toscos i barroers que es recorden a la Meiland. Per un costat, l'equip jamaicà porta setmanes sense trobar fluidesa, precisió i caràcter per afrontar els partits amb cara i ulls aquesta vegada es trobaven amb l'adversari més groller de la categoria.
Va ser un partit bronc, després d'un anar i venir, pujar i baixar, avançar-se i remontar,... 3 expulsats, 2 penals en contra, gols impossibles de corner directe passant per les cames de dos jugadors...
Finalment, el partit, el va decidir l'unic jugador de camp que li mancava marcar a la present temporada. En Lluís va veure porteria, per dues vegades, després d'una llarga temporada i d'una bona ocasió en el mateix partit.
Ens retrobarem a divisió d'honor, amb la moral ben alta,
no?
Declaracions
Daniel: "Tu, Xavier, no venies a animar?"
Rutxi: "Ja hem fet bé guanayant?"
Lluís: "Li he dit capgròs a un i , és clar, s'ha emprenyat"
Uno por uno
- Pep: Batido
- Josep: Penaltidor
- Daniel: Valioso
- Lluís: Palote, aunque bigoleador
- Pere: Cal y arena
- Rutxi: Renqueante
- Victor: Ariete
- Edu: Hirviendo