Agua del Grifo 4 – Rasters 2
(Pere 2)
El d’ahir era un dels partits que els Rasters previsiblement podrien perdre si ens fixàvem en el resultat del partit d’anada, on es va assolir l’empat a l’últim minut... I així va succeir, dient adéu al liderat de la lliga i a la possibilitat de guanyar-la i fer l’esperada ofrena del títol a la moreneta.
El partit va quedar sentenciat a la primera part on tots els gols encaixats per l’equip rasterià van venir precedits d’errades pròpies més que d’encerts del rival. En el primer gol en Pere es va deixar prendre fàcilment la posició quan una pilota es va quedar morta a la frontal de l’àrea, en el segon en Xavier va fer un “misto” a l’hora de refusar-la i en el tercer a en Lluís li va passar la pilota per damunt del cap, pentinant-la cap enrere, deixant en els tres casos el gol mig fet als davanters de l’aigua. L’empat momentani a 1, aconseguit de rematada de cap d’en Pere a la sortida d’un corner ben llançat per l’Edu, només va ser un miratge, i en cap altra ocasió es va arribar amb claredat a l’àrea contraria.
El guió va canviar radicalment a la segona part, on els Rasters van avançar posicions i van arriscar més. En pocs minuts es va xutar més cops entre els tres pals de la porteria rival que en tota la primera part. No obstant, en una contra individual va arribar el quart gol dels de l’aixeta, amb la col•laboració d’en Carlos que va contribuir de semi-errada a que la pilota entrés dins la porteria quan el xut ja es perdia per damunt del travesser.
Tot i el 4 a 1 en contra, els Rasters no van abaixar els braços i atacaven constantment i provaven de foradar el mur defensiu amb xuts ben dirigits, però aquests eren sempre interceptats per la ràpida defensa rival o per l’encert del seu porter. Només que algun d’aquest xuts hagués entrat, el color del partit hagués canviat radicalment, però no hi va haver fortuna pels jugadors jamaicans quan més la mereixien i necessitaven. El 4 a 2 es va aconseguir a les acaballes del partit també de rematada de cap d’en Pere a la sortida d’un fora de banda tret per en Victor, però ja no va haver-hi més temps d’escurçar distàncies al marcador.
La sensació final per als Rasters va ser de desencís perquè la fortuna va ser desigual pels dos equips, però el fet de ja gairebé donar per perdut el títol de la lliga no es pot atribuir al resultat d’ahir, ja que si s’haguessin fet els deures contra AC Soniguales la setmana passada encara continuarien líders per gol average...
8 comentaris:
molt bé pel cronista d'urgència!
Com que dimarts vinent tindrem terreny sec podem aprofitar per guanyar el partit disfrutant i plantejar un Tossal urgent ;-)
ens podem aplicar la dita aquella (un xic modificada)"Segundas vueltas nunca fueron buenas" ... almenys les que he viscut jo han estat desastroses.
Algú sap què passa? ;-)
Rasters, ens estem amariconant o què?
Rutxi, jo crec que hi ha una falta d'agressivitat col.lectiva, que no vull dir de joc brut... Ja ens ha passat altres cops, sortim al camp adormits (o amariconats, si vols) i quan ens hem adonat compte ja anem per darrera en el marcador. A la primera volta remuntavem els partits, pero en aquesta segona, amb la dificultat de jugar en camps mullats, no hem passat d'empatar...
l'edat d'alguns ja passa factura! jejeje ... de veritat que en general físicament estem per sota la majoria dels equips
Hòstia! feia dos mesos que no comentava res però m'he perdut les dosi setmanal per tenir una sobredosi de bona redacció esportiva i bon humor. Pep: insisteixo, t'hi pots dedicar. Víctor, engrescadores prèvies. Pere: meritòries cròniques d'urgències...però encara ets més bo com a base de dades. Rasterians, estem patint un petit sotrac però pujarem. Proper partit, victòria (si no plou) i cap al tossal falta gent!
Daniel i/o Chigrinski i/o Mulito
buf! la previsió de temps pel proper partit és de PLUJA!
i jo estic tocat del costat ... devia rebre un cop en el darrer partit i dec tenir alguna costella tocada...però espero venir a fer el què pugui.
Tranquils, avui vindrà rutxi el revulsivo jajaja
Publica un comentari a l'entrada