dimarts, 5 d’abril del 2011

Póker o "full" en blanc

Rasters 0 Poker Paradise 4

Res a dir, res a explicar.
Una mica.
Jugaven un equip que es diu Póker Paradise contra un que es diu Ràsters. Amb aquests noms a la taula l'arbitre va repartir les cartes...
A l'equip rasterià no li va entrar ni una trista figura, i tot i les ocasions no podia fer ni cara de farol. En canvi, a l'equip contrari li va entrar un xut pel pal de la vergonya del pobre porter.

A la represa, els contraris van demanar tres cartes, i rapidament van poder arroplegar un póker que deixava la partida sentenciada. Amb fortuna, com és el joc del póker.
Els jamaicans van voler fer joc nou, amb cinc cartes noves, però ni així, moltes oportunitats perdudes, però no va entrar ni una trista parella.

L'aposta de la mà va ser fluixa, per tant, esperem que no signifiqui gran cosa en el còmput final de la temporada.

Dites:

Si el Barça es beneficia del Villarato, per que no demanem un Novitato?
El nom de subrasters, ve de Rasters o de Subrasts?

1x1

  • Pep: Jardinet
  • Rutxi: Parella de 4
  • Daniel: Trio de cerveses
  • Lluís: Parella de Q
  • Pere: Parella de lesions
  • Albert: Perfect full
  • Xavier: Ni parella de pals
  • Carlos: Parella de J

dimarts, 29 de març del 2011

Ja era hora


RASTERS 2 WOLOF TEAM 1
(L'Albert tots dos)

Ja era hora de moltes coses.
Ja era hora que tornéssim a veure aquest humil rotatiu en funcionament després d'una època similar a la "Gran Depressió, (similar a aquella època lúgubre de Serra Ferrer, Rexach, Ràdomir...)
Ja era hora que es pogués celebrar un partit sense recòrrer a invitats especials coms els "also starring" de les pel.lícules.
I ja era hora que un partit que arribava igualat en el marcador en els darrers minuts es decantés favorablement al combinat jamaicà (l'expressió combinat jamaicà té sinònims: equip de jamaica i còctel de rom, pinya i angostura que es demana a les barres americanes)

Després de tantes i tantes derrotes i després de tants dies, va costar Déu i ajuda, entrar al partit. No s'encadenaven més de dos passades seguides, les posicions no quedaven clares i es vèia si es jugava un 3-3 o a l'1-x-2. Fins i tot amb el gol en contra i el mal joc, l'equip es crèia superior i capaç de remuntar el marcador a la represa.

I així fou.
Amb intensitat, més combinació (tampoc molta) i un pèl de sort, l'equip rasterià s'endugué els tres punts al sarró i ho va celebrar al bonic bar de les xinetes.

FRASES FETES

  • No hi ha partit que en Josep no faci un amic
  • Si el 31 és el vestidor, porta't el flotador
1x1

  1. Pep: Correcte
  2. Josep: Amb un peu a la Xina
  3. la samarreta que no volia l'Albert i quedarà a la bossa per els "also Starring"
  4. Daniel: De menys a més
  5. Lluís: Uixxx
  6. Pere: Es kàiser
  7. Albert: Es golejador
  8. En Victor resta lesionat
  9. Xavier: Palote ( ara fèia temps que no ho posava)
  10. L'Edu es va quedar amb la samarreta, oi?
  11. Carlos: Pulmó

dimarts, 25 de gener del 2011

33ª CURSA SANT ANTONI 2011 (23/01/11)


Abans de res, us anticipo que ha estat una matinal atlètica excel·lent perals interessos dels Rasterunners que hem participat. Tots hem fet MMP(millor marca personal), i això demostra el bon fer i la perseverància peraconseguir "títols". Dediquem-li crònica.
Fot una rasca de cal deu, son les 9 i quedem l'Edu, el Sam, la Laia i jo perescalfar motors o per posar-lis anticongelant. Deixem bosses a l'escola (calabrigar-se bé un cop acabada la cursa) i ja tots de curt anem cap al lloc onens pertoca. Aquest cop hi ha 3 calaixos, el sub38 on no hi ha massa gent,el sub40 i la resta.
Cadascú es posa on li toca, últims "Sort!", petó amb la Laia, i a esperarque donin la sortida. A partir d'ara ja parlo en primera persona pq no pucestar a 4 llocs diferents...
Nervis, com sempre, però avui especialment. Reconec q la passa de panxa del'última setmana m'ha tocat, però sé q més mental que físicament. Per tant,nervis, avui pot ser d'aquells dies que encercles amb boli al calendari dela cuina; hem entrenat dur i constant, no tant velocitat com fons, amb elquè la incògnita sempre hi és present per veure si les cames donaran o noper anar tant forts de ritme... la gasolina escasseja i va caríssimacompanys... PAM! Entre pensaments i petits estiraments espasmòtics més queno pas útils, han donat el tret de sortida i comencen els cops i lesestomacades clàssiques entre els capdavanters que es volen menjar al que elsprecedeix. Busco el meu lloc, observo als rivals, intento acoplar-me a algungrup susceptible d'anar a bon port. De moment vaig còmode, però sol. Trobo,ara sí, un grupet. Com és de costum, és el grupet de la primera dona, aveure qui serà... sí senyor, la Txell Calduch, envoltada de sequassos abanda i banda que quasi no la deixen respirar. No son pas companys seus, sonatletes que intenten seguir-la, tot i que aquest cop a mi no m'està costantseguir-la, raro-raro... Ummm, al km2 me n'adono que està xerrant i diu queels primers 5k se'ls pren amb calma. Ah! Alerta! com diria el Papitu...Ambcalma diu ella, però a 3:35, calma no és la primera paraula que em ve alcap. Bé, conscient que pot ser un naufragi en tota regla, decideixo provarsort i adelantar el nombrós grupet que m'ha ajudat a mastegar i engolirSepúlveda, i ara que em trobo sol altre cop haig de prendre una decisió...mentrestant, vaig enxampant-ne d'altres que han sortit amb un coet al cul iq aquí a la Gran Via ja no s'aguanten els pets... però compte, hidistingeixo un paio d'aquells que fan podis. Què hi fa aquí? Acompanya unamic seu, i sento que diuen que a baixar de 36:01... la meva MMP fins avui.Bé! Bingo! Només haig de despreocupar-me pels ritmes i seguir laminibarqueta de 3 remers que haviem format. Anem enxampant gent i vaig bé.Però encara falta el millor, Paral·lel. Mitificat per molts, avui decideixoprovar sort i tiro endavant deixant la parella. Casunseuna el vent encontra, quin mal moment he triat per liar-la. Em refugio a l'esquena d'undel Manresa; a tot això ens passa la Txell com si res... Paral·lel hapassat, Sepúlveda torna a trencar cames però em sento bé, ha arribat elmoment de decidir la marca, arribem al km7'5; és un moment únic, tenir lasensació de no haver cremat les naus fins aquí, de fet és la primera vegadaque em passa. Toca anar a sac a pels que em precedeixen com si fossinmini-objectius; aquí és on es decideix si baixo o no. Floridablanca (canPalou) sembla interminable, vaig sol però fort, i marco els 2 últims kms en6:40 per acabar sprintant en un temps que creia impossible fa escassament unany. 35:28.
L'Edu està fort, quasi doblant atura el crono en 38 llargs, ja és sub39, queaixò significa baixar bé de 40.
El Samu ha pulveritzat els seus temps, i s'ha plantat en 43 llargs, tbé estàmolt fi; Enric ara hauràs de preparar un bon Bombers...I la Laia perfecte, la preparació per Granollers va sorgint efecte; sempreben resguardada per en Vadó o jo mateix, i avui ha fet MMP tota soleta(Felicitats! :o).
En acabar hem vist a la Gis q entrava a meta ja en uns temps q aviatrecolliran premis per les vitrines del club, ja ho veureu! De moment prò,això serà un altre dia! Pep, Dani, se us ha trobat a faltar companys! Ensveiem en 10 dies!




Rutxi