RASTERS 2 WOLOF TEAM 1
(L'Albert tots dos)
Ja era hora de moltes coses.
Ja era hora que tornéssim a veure aquest humil rotatiu en funcionament després d'una època similar a la "Gran Depressió, (similar a aquella època lúgubre de Serra Ferrer, Rexach, Ràdomir...)
Ja era hora que es pogués celebrar un partit sense recòrrer a invitats especials coms els "also starring" de les pel.lícules.
I ja era hora que un partit que arribava igualat en el marcador en els darrers minuts es decantés favorablement al combinat jamaicà (l'expressió combinat jamaicà té sinònims: equip de jamaica i còctel de rom, pinya i angostura que es demana a les barres americanes)
Després de tantes i tantes derrotes i després de tants dies, va costar Déu i ajuda, entrar al partit. No s'encadenaven més de dos passades seguides, les posicions no quedaven clares i es vèia si es jugava un 3-3 o a l'1-x-2. Fins i tot amb el gol en contra i el mal joc, l'equip es crèia superior i capaç de remuntar el marcador a la represa.
I així fou.
Amb intensitat, més combinació (tampoc molta) i un pèl de sort, l'equip rasterià s'endugué els tres punts al sarró i ho va celebrar al bonic bar de les xinetes.
FRASES FETES
- No hi ha partit que en Josep no faci un amic
- Si el 31 és el vestidor, porta't el flotador
- Pep: Correcte
- Josep: Amb un peu a la Xina
- la samarreta que no volia l'Albert i quedarà a la bossa per els "also Starring"
- Daniel: De menys a més
- Lluís: Uixxx
- Pere: Es kàiser
- Albert: Es golejador
- En Victor resta lesionat
- Xavier: Palote ( ara fèia temps que no ho posava)
- L'Edu es va quedar amb la samarreta, oi?
- Carlos: Pulmó
