Li tenen presa la mida

Rasters 4 Dep.Arlanza 1
(Rutxi, Gabi i Víctor(2))

A tot bon campionat ( i aquest ho és en escreix) sempre hi hi ha un equip modest que , per A o per B, li té presa la mida a un dels equips aspirants al títol. I des de la modèstia que caracteritza als rasterians, aquesta temporada són la bèstia negra del campió de l'Apertura.

Per a què tot això passi, s'hi ha d'afegir el grau de motivació, les ganes de trencar la ratxa post-tossal, que es tingui una engruna de sort i que surti allò que un intenta... No ens hem d'enganyar:
-El primer gol d'en Rutxi són d'aquells que n'entren un de cada 10
-Els gols de la tranquilitat d'en Víctor són tan inverosímils con l'errada del doble penal del darrer partit.
-Les aturades d'en Pep, sonen a que s'ha venut l'ànima al diable.
-La defensa de la pilota de l'Edu a les cantonades són de manual.
-...

Fins i tot es miraven, amb curiositat i èpica, la marca dels tacs a l'espatlla d'el Kaiser, més contundent que mai, amb les botes noves. Alabaven els retalls del Roman, la velocitat d'en Xavier i la colocació d'en Lluís.

Davant les importants baixes de l'equip, les incorporacions van rendir a un alt nivell, convidant-les a repetir en cas de necessitat.

El partit es va posar de cara, i arribar al descans amb un avantatge de 2 gols, donava certa tranquilitat, tot i que els jamaicans són conscients que, tard o d'hora en tot partit, arriben aquells fatídics "minutos musicales". Aquests minuts es van superar amb penes i treballs, aferrant les dents i sortint amb contratacs que agafaven la defensa dels Deportivos en problemes. Deportivo Arlanza és un gran equip, que pateix de nervis jugant en contra de marcador, fet que els Rasters van aprofitar altra vegada i sumar la segona victòria.

Aquest cop, en Víctor, va pagar les cerveses, tot i que, amb el primer glop, l'Higuain ens va fotre la nit.

Hi havia un altre titular: EL TOURMALET NO S'ACABA MAI, NO HI HA BAIXADES.

Declaracions post-partit:

• Xavier: El porter contari s'ha situat segon al meu rànquing
• Lluís: I això que el Gabi venia de córrer...
• Victor: Vaya crit que m'ha fotut l'Edu...

Rasteròmetre

• Pep: Dia par
• Gabi: Valor Añadido (sin impuesto)
• Albert: IRPF
  
• Lluís: Importante
  
• Pere: El putu amu
• Rutxi: Parabólico (que no vaselina)
• Víctor: Analgésico
• Xavier: Ràpido
  
• Edu: de manual
• Roman: Recorta y pega
  

Enfonsar l’Arlanza o caure al pou

Dimarts 21 d'Abril 2009

21:30 h PPV - TV3 - La Sexta

Rasters Vs Deportivo Arlanza Balompié

Desprès de dues derrotes per la mínima vers No Pido, amb un sabor amarg, ja que es podien haver guanyat els dos amb una mica mes d’encert... Els Jamaicans tornen al campionat de la regularitat amb ganes d’enfonsar l’Arlanza, en el seu creuer de plaer per la lliga d’honor de la Meiland, on no han perdut cap partit i van líders amb un partit menys que els seus perseguidors...

Amb una baixa tan important con en Daniel i el mes que possible cansament acumulat, els Jamaicans ja poden tapiar la porteria a la segona part si no volen sortir escaldats... Si recordem els partits anteriors, el primer el vam guanyar amb el cul ben apretadet, i el segon vam pagar molt car els nostres minuts “musicals”.

Som un equip que pot jugar les dues competicions sense pagar-ne les conseqüències? Avui es veurà...

Indigestió sense trencar estadístiques

Rasters 1 No Pido 3
(Rutxi)

Tot i que la crònica podria servir perfectament pel partit disputat tres dies més tard, entre els mateixos equips, ens centrarem en el celebrat el dijous. Per problemes en exclusivitats amb diversos rotatius que tenen els drets d'altres campionats...

L'equip jamaicà sabia de la dificultat del matx, tenia el record de partits amb derrotes contundents davant el mateix equip i va recòrrer al 3-3, que va funcionar els darrers partits. Tot i sent dominat els rasters van tenir les seves grans oportunitats al final de la primera part, a les botes d'en Víctor, en un doble penal i d'en Román. Però, quasi sense voler, els "Nopidians" van avançar-se en un desafortunat "lance del encuentro".

A la represa, els rasters van rebre el segon, també desafortunat. Tot i la petita superioritat de l'equip blau, els jamaicans van tenir nombroses ocasions tant per empatar com per posar-se per davant. Només en Rutxi va conectar amb la porteria, igual que els No pido amb un penal imparable al final.

S'acompleix la dita de "derrota segura després d'un Tossal". Quan es canviarà l'estadística? S´haurà de canviar de restaurant? o de plat?

Hi havia un altre titular: AMB UN PETO FET D'ESTOVALLES NO ES POT GUANYAR

Declaracions:

• Pep: Avui Víctor, pagaràs les cerseses, no?
• Víctor: No, les pagarà l'Edu per golejador
• Edu: Jo faria que les pagués el Román
• Lluís (des de casa): Catxis de nanos, no m'envien ni un putu SMS

UNO-PERU-NO: LIMA

• Pep: Correcto
• Josep: Mejor
• Daniel: Manteles y servilletas
• Pere: Kàiser
• Rutxi: Goleador
• Victor: Uff
• Xavier: Allà
• Edu: rodaeloG
• Román: Fallón (con respeto)

6 Dies - 3 Partits - 2 Competicions

Dijous 16 d'Abril 20:30 Rasters Vs No Pido

Els Rasters ens trobem davant el nostre propi “tourmalet”, avui mateix juguem contra un vell conegut, No Pido, que ve d’empatar contra els Toricos i apallissar els Txangurros, i torna a ser aquell equip amb el qual vam sortir amb el pijama posat... Per això els Rasters avui em de sortir al camp a donar-ho tot, sense tenir en compte que 3 dies desprès juguem el primer partit de la lligueta de Champions, i dos dies desprès ens veurem les cares amb Deportivo Arlanza, actual campió de la lliga d’honor...

En aquestos 6 dies els Rasters han de demostrar que son dignes participants de les dues competicions mes valuoses de la Meiland, i que som capaços de pujar a la cima amb uns quants punts a la butxaca.

Tres puntets i un Tossal

Rasters 3 Txangurros 2
(Rutxi, Víctor i Román)

Tot i que escric aquesta crònica quan ja ensumo l'olor del filet de bou, guardo a la retina dels meus ulls la primera victòria dels Rasters en el campionat de clausura de divisió d´honor.

Aquest any sembla que l'equip li té presa la mida a l'equip de Lagunak, amb dues victòries i un empat, tot i la sobrietat i la contundència que demostren damunt el terreny de joc. Els jamaicans van tornar a sortir amb un 3-3, ben cobert darrera amb les incorporacions desitjades de Daniel i el Kàiser de Sa Palomera i davant, tot i l'absència de l'Edu, en Rutxi va exrecir de referència a l'hora de construir.

No va ser un partit brillant, i més al final, quan amb l'equip aculat, els "centollos" van penjar diverses pilotes a l'àrea, amb els conseqüents patiments... El resultat, tot i ser just, va ser en tot cas el millor, ja que l'equip necessitava els tres punts per gaudir de les dues jornades de descans i un merescut filet.

El partit va tenir la novetat d'un nou àrbitre, que per edat, se li recriminava parlant-li de vostè. Com darerrament amb els abitratges: espectacular.

Hi havia un altre titular: VICTÒRIA DEDICADA AL RASTERET GERARD MERCADER

Declaracions:
Pere: Surt d'una vegada amb els genolls pel davant!!
Xavier: Ja no sé que explicar-li al meu fill...
Josep: Així que han dit coses de mi al bloc??Els Toricos? l'11?

1x1:
Pep: Correcto
Josep: Bien
Daniel: Controlador
Lluís: Cierre
Pere: El retorno del Kàiser
Rutxi: referencia
Victor: Apostó y ganó
Xavier: Palito a palito
Roman: Goleador