Rasters 3 – Heineken 2
Ahir els Rasters varen jugar l’últim partit de la temporada sabent que estaven matemàticament condemnats a abandonar la lliga de divisió d’honor i a tornar a primera, però amb l’esperança de guanyar i de treure’s el cartell de “farolillo rojo”, cosa que van aconseguir al superar per un punt als estimats Txangurros.
Després d’haver mantingut amb dificultats la categoria a la primera fase de la lliga, en la segona, les nombroses baixes dels membres de l’equip titular van fer encarrilar una sèrie de derrotes consecutives (moltes per la mínima) que va provocar la pèrdua definitiva del tren de la lliga. No obstant, en partits en que l’equip estava gairebé al complert, van ser capaços de guanyar amb claredat, com contra els Deportivo Arlanza, fet que dona esperances de recuperar la categoria d’honor de cara a les successives lligues.
Tornant al partit d’ahir, les ja típiques baixes rasterianes que per un moment van fer témer la pèrdua directe del partit
Els Rasters van sortir ben situats al camp, amb en Lluís fent de central ben cobert als laterals per en Josep i en Xavier. La pressió davant que feia temps que havien oblidat va funcionar amb un Rutxi immens i un Victor incansable, i a mitjans de la primera part ja guanyaven
Els Heineken van avançar files i en un error en treure la pilota de la defensa rasteriana van escurçar distancies amb un gol de punxot que va agafar a en Pere a contrapeu. Aquesta badada del porter “reserva” va ser esmenada amb un parell d’aturades de mèrit als constant xuts llunyans amb els que els Heineken intentaven precipitadament empatar el partit.
A la represa, els Rasters van fallar nombroses ocasions de gol per eixamplar les diferencies al marcador, tot i que Heineken també arribava amb claredat a la porteria rival i on l’Otger es va lluir salvant un gol sobre la línia. L’empat va arribar després d’un contraatac en que un dels jugadors cervesers va salvar una pilota que tothom pensava que sortia fora i en un moment van plantar-se en superioritat a la frontal de l’àrea.
El gol de la victòria el va marcar en Víctor després d’una de les seves típiques jugades d’eslàlom i de retalls continuats i que ell només sap com ho fa per no ensopegar-se amb la pilota, gol que li va servir per treure’s l’espina d’haver fallat un parell de gols claríssims sol davant del porter.
El partit es va anar ensopint a mida que s’acostava el final, tret d’una pilota al pal dels Heineken, i fins i tot l’àrbitre va acabar de trencar el ritme de joc en necessitar assistència a la banda i abandonant el terreny de joc durant dos minuts.
A la fi, una victòria rasteriana que fa acabar la temporada amb bon regust de boca...
Bones vacances a tothom i fins la temporada que ve!!!
El re-porter "reserva"
