Dimarts 2 de Juny 20:30
Rasters Vs Txangurros

Perquè lluiten els bascos? Perquè lluitem nosaltres? Dir que a falta de 5 partits (15 punts possibles) encara podem salvar-nos es una fal·làcia, matemàticament possible, però un miracle. Llavors que es el que ens mou a jugar aquest partit? Si mes no com a mínim hi ha dos factors molt importants, ens agrada jugar i si baixem a primera o farem amb el cap ben alt esperant tornar l’any pròxim...

Estic segur que els Txangurros ho donaran tot, com sempre ho fan i serà un cop mes un bon partit que es decidirà en petits detalls...

Amb les baixes d’en Dani , Edu i possiblement d’en Rutxi... l’equip quedarà desdibuixat, però els Rasters ho donaran tot per guanyar aquest partit. Si segur!

La Mandra del Dic o del Terronet de Sucre

Rasters 2 Toricos 6
Víctor i Lluís

La setmana ja ho vaig avisar, ... i sé que queda de molt mal professional. Però quina mandra que fa escriure sobre les derrotes.
No surten les paraules ni els adjectius. Si es mira el bloc de l'equip contrari te n'adones que no som res, ni ningú amb una derrota rera l'altra.

Podria fer una crònica fins al minut 10 de la segona part, quan els rasters encara guanyaven, força ben posicionats i amb un parell d'oportunitats per ampliar l'avantatge.

Però el dic de contenció, com el de Nova Orleans es va fer miques, i en 5 minuts, l'equip roiginegre va donar la volta al marcador, amb un 4-2.
La forma física passa factura a final de temporada, i les baixes, en un partit que encara no entenem com va avançar l'organització, van calar fort al mig del camp. Sense sortida de pilota i sense físic, "no semos nadie"

Au, Adéu!!

Hi havia un altre titular?

Unoxun

Pep: Van der saar
Josep: Vidic
Daniel: Ferninand
David: O'shea
Lluís: Anderson
Victor: Rooney
Xavier: Berbatov
Alex: Scholes
Albert: Carrick

Quina Mandra!!

Ràsters 3 Sexinersmemfis... 4
(Rutxi, Edu i Daniel)

La vida del cronista és molt dura, fins i tot ara, que amb els negres que em feien els articles per les meves absències a la cabina de transmissió...però hem de ser realistes ( de realitat...)quina mandra fot anar escrivint croniques quan es perd. Podriem explicar que el Daniel fa prop de 2 mesos que no veu guanyar als Rasters, que els resultats de la champions van furgar a la ferida, que es veuen a la classificació i pensen en tirar la tovallola com el Juande.

Però a la llunyania hi ha l'espurna d'esperança, aquella espurna que va sortir després d'encaixar el 3-0 i dir prou. Que els Rasters, cauen amb el cap alt, amb l'orgull de portar el color tronja de la samarreta, en el deure complert quan l'arbit xiula el final del partit.

Els de memphis, van sortir posats al partit, amb molta velocitat i fianlitzant les jugades amb tocs de precisió. La segona part els jamaicans van entrar al partir i van posar la por al cos al contrari fins al final del partit.

El rasters es van acostumar a anar empatant aquest tipus de partit que ara perden per la mínima. Tornarà l'espurna de sort com l'espurna d'esperança o serà l'espurna de la vida com la coca-cola.

Feia dies que no parlava de l'àrbitre: Monssieur Françoise va sortir al camp amb els cables creuats, semblava que amb tot el respecte a l'estament arbitral, que o el camell li havia adulterat el suministre o que anava poc satisfet sexualment.

Hi havia un altre titular: SEMPRE PER LA MÍNIMA

Declaracions:

Pere: " I una polla!!"
Josep: "Contra qui dieu que juguem la setmana que ve?"
Daniel: "Ja no recordo cap victòria dels Ràsters"
Pep: "Rasters porta accent?"

uperú unoporuno

Pep: Pello Artola
Josep: Pepito Ramos
Daniel: Talín Alexanco
Lluís: Tente Sànchez
Pere: Julio Alberto
Rutxi: Víctor Muñoz
Víctor: Boquerón Esteban
Xavier: Steve Archibald
Edu: Angel Pedraza

Aun no damos el brazo a torcer!!

Dimarts 19 Maig 22:30h
Rasters Vs Sexyneers Memphis

Les coses son com son, penúltims a la lliga a mes del doble de punts que tenim esta la salvació... Els Rasters mai han llençat la tovallola i crec que no ho faran ara, possiblement sigui l’ultima oportunitat d’agafar el tren de la permanència, ja que si a algú li em de donar el bitllet la lògica ens diu que ha de ser al sisè classificat, i concretament aquest es amb el que ens enfrontem avui mateix, Els Sexyneers Memphis son un molt bon equip que ens van fer anar de bòlit a l’anada, i es mes que segur que aquesta vegada ho tornin a fer, però crec amb fermesa que si aquest equip juga com sap i no la caga en la típica “jugada tonta” pot aconseguir el primer pas cap a una molt difícil salvació.

Possiblement no sigui objectiu al afirmar que els Rasters son un equip que mereix per mèrits propis estar en la mes prestigiosa de les lligues on participa... Jo personalment faré tot el possible perquè així sigui.

Que els Deus Jamaicans ens siguin benèvols.

PARTITS PEL MIG

DELLAS 2 – Rasters 1 (Xavier)

Ahir els Rasters, si aconseguien guanyar, tenien una oportunitat d’or per no perdre de vista al conjunt d’equips capdavanters d’aquesta lliga, però amb l’agreujant que si perdien, i en funció del que fessin els Txangurros, podien quedar cuers de la classificació... L’enfrontament contra DELLAS era a priori assequible, tot i que ja varen perdre contra ells en el partit inaugural d’aquesta segona volta, però es va acabar repetint la mateixa història (derrota 2 a 1).

El partit d’ahir va ser potser un dels pitjors que ha jugat l’equip rasterià en molt de temps. Mermats per les baixes d’en Daniel i en Lluís, l’Edu es va haver de sacrificar en tasques defensives i en Rutxi es va trobar massa sol a la mitja, sense ajudes per sortir de la tímida, però efectiva pressió rival. Això va propiciar que l’equip es partís pel mig i acabés jugant amb dues línies de 3 molt, però que molt separades, recordant vells vicis que semblaven ja oblidats. El mal estat del terreny de joc després del fort ruixat no ajudava a controlar la pilota i encara dificultava més les transicions. Durant tota la primera part no es va arribar amb claredat a la porteria rival, tret d’una oportunitat boníssima d’en Roman que li va sortir un “misto” quan més necessitaven el gol. DELLAS tampoc va fer grans mèrits per marcar i es va arribar a la mitja part amb empat a zero.

A la segona part els Rasters seguien entossudint-se en jugar amb les línies separades, i tot i els constants reclams dels defenses perquè els davanters baixessin a rebre pilotes, o es desmarquessin buscant l’esquena de la defensa, no hi havia manera de trencar la dinàmica negativa en la que havien caigut i “regalaven” constantment la pilota a l’equip rival amb passades llargues o amb males conduccions. La sort tampoc els va somriure aquest cop i van encaixar el primer gol amb un xut tovet que es va enverinar quan va botar a la gespa mullada i es va empassar, al més pur estil Arconada, un desafortunat Manolo. Els Rasters van assumir més riscos i van passar a jugar amb un 2-3-1, millorant la seva imatge, però sense arribar a xutar amb perill. En una badada defensiva va arribar el segon gol dels DELLAS... i quan semblava que el marcador ja no es mouria, en Xavier va maquillar el resultat amb un xut molt llunyà al que tampoc va poder respondre el porter rival. Segons les nostres estadístiques, l’únic xut (tret d’una rematada de cap d’en Pere) que va anar entre els tres pals. Així no es pot guanyar a ningú!!

Hi havia un altre titular: SENSE XUTAR NO ES GUANYA

Declaracions post-partit:

Xavier: Un xut, un gol
Victor: Som com en Predosa, no anem bé sobre mullat
Manolo (via SMS): Pep, m’han fet un gol “Arconada” i hem perdut...
Pep (via SMS): Gràcies igualment [per substituir-me]

Rasteròmetre:

Manolo: Desafortunado (en el gol)
Josep: Desbordado
Edu: Sacrificado
Pere: Desentonado
Xavier: Maquillador
Rutxi: Alejado
Víctor: Estático
Roman: Fallón (pel “misto”)

Last Lap

Dijous 14 de Maig 20:30 h Rasters Vs Donde Estan las LLaves Alsina Dellas

Comença l’ultima volta a la lliga d’honor, a falta de vuit partits amb una diferencia amb els líders de 10 punts i a 5 de la salvació. Avui ens veiem les cares amb un mes que possible rival directe per la lluita per la salvació, DELLAS amb els mateixos punts que nosaltres i encara amb el gust amarg de donar-li la victòria a l’anada...

Avui amb les baixes assegurades d’en Lluis i en Daniel, jugarem amb una defensa “tocada” però ben segur que el nostre Yaya Touré particular farà una feina impecable a la defensa i possiblement mes d’un ensurt a l’equip contrari...

Vist que els Maradonianos, fins aquesta jornada líders, donaven per molt bo un empat a 0 amb el Deportivo Arlanza, i que finalment van perdre 5 a 1; jo em pregunto, si nosaltres vam guanyar als Arlanza “còmodament” 4 a 1, perquè no podem estar merescudament a la zona alta de la classificació? Si juguem com sabem fer, i mantenim el nivell els 50 minuts, no només trencarem el bitllet a primera que ens volen encolomar els Toricos sinó que ames encara estem a temps de fer-nos un lloc a la zona alta d’aquesta tan dura lliga...

LA PELOTITA NO QUERÍA ENTRAR

Heineken 2 - Rasters 1 (Victor)

Ahir va ser un d’aquests típics partits en el que els Rasters juguen força bé, trenant moltes jugades de perill, però que l’últim xut acaba sempre topant amb els peus, esquenes, caps i culs de jugadors rivals... o per variar, i com no podia ser d’una altra forma en aquesta segona volta, estavellant-se als pals de la porteria.

L’enfrontament s’hauria pogut resoldre al començament del partit si l’equip rasterià hagués fet valer la momentània superioritat numèrica de la que va gaudir... però no se sap ben bé si per respecte al rival, per deixadesa o perquè ni l’Edu ni en Rutxi estaven damunt del camp, van ser els seus pitjors minuts de joc. Quan les forces es van igualar, els Rasters van jugar més concentrats i van fer recular l’equip cerveser, que només responia amb contraatacs estèrils, fins arribar amb empat a zero a la mitja part.

A la represa, els Heineken van sortir més motivats i ofensius i van fer ballar la defensa rasteriana amb constants canvis de posicions, però sense posar en massa perill al seu porter, que va resoldre amb solvència les dues ocasions de gol que van generar. Mica en mica els Rasters van començar a prendre de nou la iniciativa del partit, però en un contraatac després d’un rebot desafortunat a la sortida d’un corner i en un posterior error de marcatge, els Heineken es van posar en un obrir i tancar d’ulls dos gols per davant... de fons semblava que sonaven les notes dels típics “minutos musicales”.

Els Rasters van seguir apretant a uns Heineken que van renunciar a l’atac i van posar l’autobús davant la porteria, rebutjant amb més sort que gràcia tots els xuts que anaven entre els tres pals. Paradoxalment, el 2-1 va arribar arrel d’una falta llunyana centrada a l’àrea i a la que ningú va arribar a rematar ni rebutjar la pilota. L’últim tram del segon temps, ja a contra rellotge, els Rasters van fer molts mèrits per veure recompensats els seus esforços, i amb una mica més de fortuna i punteria haurien pogut igualar, i fins i tot capgirar, el marcador... però com dicta el titular d’aquesta crònica “la pelotita no quiso entrar”.

Hi havia un altre titular: ESTÀ EMBUSSAT I NO DESGUASSA !!!.

Declaracions post-partit:

Albert: El proper partit marco segur!!
Lluís: Qui el marca aquest? Que en tinc dos tota l’estona!!
Pere: Al primer gol pensava que hi arribava, i en el segon, l’hagués pogut rebutjar més fort...
Rutxi: Ara ja no val la pena analitzar els detalls del partit, no t’hi capfiquis

Rasteròmetre:

Pere: Quien tuvo, retuvo
Lluís: Desesperado
Daniel: Garantía
Xavier: Desubicado
Albert: El zurdo
Rutxi: Reserva de lujo
Edu: 2º Reserva de lujo
Víctor: Perdido
Roman: Taconet