LA PELOTITA NO QUERÍA ENTRAR

Heineken 2 - Rasters 1 (Victor)

Ahir va ser un d’aquests típics partits en el que els Rasters juguen força bé, trenant moltes jugades de perill, però que l’últim xut acaba sempre topant amb els peus, esquenes, caps i culs de jugadors rivals... o per variar, i com no podia ser d’una altra forma en aquesta segona volta, estavellant-se als pals de la porteria.

L’enfrontament s’hauria pogut resoldre al començament del partit si l’equip rasterià hagués fet valer la momentània superioritat numèrica de la que va gaudir... però no se sap ben bé si per respecte al rival, per deixadesa o perquè ni l’Edu ni en Rutxi estaven damunt del camp, van ser els seus pitjors minuts de joc. Quan les forces es van igualar, els Rasters van jugar més concentrats i van fer recular l’equip cerveser, que només responia amb contraatacs estèrils, fins arribar amb empat a zero a la mitja part.

A la represa, els Heineken van sortir més motivats i ofensius i van fer ballar la defensa rasteriana amb constants canvis de posicions, però sense posar en massa perill al seu porter, que va resoldre amb solvència les dues ocasions de gol que van generar. Mica en mica els Rasters van començar a prendre de nou la iniciativa del partit, però en un contraatac després d’un rebot desafortunat a la sortida d’un corner i en un posterior error de marcatge, els Heineken es van posar en un obrir i tancar d’ulls dos gols per davant... de fons semblava que sonaven les notes dels típics “minutos musicales”.

Els Rasters van seguir apretant a uns Heineken que van renunciar a l’atac i van posar l’autobús davant la porteria, rebutjant amb més sort que gràcia tots els xuts que anaven entre els tres pals. Paradoxalment, el 2-1 va arribar arrel d’una falta llunyana centrada a l’àrea i a la que ningú va arribar a rematar ni rebutjar la pilota. L’últim tram del segon temps, ja a contra rellotge, els Rasters van fer molts mèrits per veure recompensats els seus esforços, i amb una mica més de fortuna i punteria haurien pogut igualar, i fins i tot capgirar, el marcador... però com dicta el titular d’aquesta crònica “la pelotita no quiso entrar”.

Hi havia un altre titular: ESTÀ EMBUSSAT I NO DESGUASSA !!!.

Declaracions post-partit:

Albert: El proper partit marco segur!!
Lluís: Qui el marca aquest? Que en tinc dos tota l’estona!!
Pere: Al primer gol pensava que hi arribava, i en el segon, l’hagués pogut rebutjar més fort...
Rutxi: Ara ja no val la pena analitzar els detalls del partit, no t’hi capfiquis

Rasteròmetre:

Pere: Quien tuvo, retuvo
Lluís: Desesperado
Daniel: Garantía
Xavier: Desubicado
Albert: El zurdo
Rutxi: Reserva de lujo
Edu: 2º Reserva de lujo
Víctor: Perdido
Roman: Taconet