PARTITS PEL MIG

DELLAS 2 – Rasters 1 (Xavier)

Ahir els Rasters, si aconseguien guanyar, tenien una oportunitat d’or per no perdre de vista al conjunt d’equips capdavanters d’aquesta lliga, però amb l’agreujant que si perdien, i en funció del que fessin els Txangurros, podien quedar cuers de la classificació... L’enfrontament contra DELLAS era a priori assequible, tot i que ja varen perdre contra ells en el partit inaugural d’aquesta segona volta, però es va acabar repetint la mateixa història (derrota 2 a 1).

El partit d’ahir va ser potser un dels pitjors que ha jugat l’equip rasterià en molt de temps. Mermats per les baixes d’en Daniel i en Lluís, l’Edu es va haver de sacrificar en tasques defensives i en Rutxi es va trobar massa sol a la mitja, sense ajudes per sortir de la tímida, però efectiva pressió rival. Això va propiciar que l’equip es partís pel mig i acabés jugant amb dues línies de 3 molt, però que molt separades, recordant vells vicis que semblaven ja oblidats. El mal estat del terreny de joc després del fort ruixat no ajudava a controlar la pilota i encara dificultava més les transicions. Durant tota la primera part no es va arribar amb claredat a la porteria rival, tret d’una oportunitat boníssima d’en Roman que li va sortir un “misto” quan més necessitaven el gol. DELLAS tampoc va fer grans mèrits per marcar i es va arribar a la mitja part amb empat a zero.

A la segona part els Rasters seguien entossudint-se en jugar amb les línies separades, i tot i els constants reclams dels defenses perquè els davanters baixessin a rebre pilotes, o es desmarquessin buscant l’esquena de la defensa, no hi havia manera de trencar la dinàmica negativa en la que havien caigut i “regalaven” constantment la pilota a l’equip rival amb passades llargues o amb males conduccions. La sort tampoc els va somriure aquest cop i van encaixar el primer gol amb un xut tovet que es va enverinar quan va botar a la gespa mullada i es va empassar, al més pur estil Arconada, un desafortunat Manolo. Els Rasters van assumir més riscos i van passar a jugar amb un 2-3-1, millorant la seva imatge, però sense arribar a xutar amb perill. En una badada defensiva va arribar el segon gol dels DELLAS... i quan semblava que el marcador ja no es mouria, en Xavier va maquillar el resultat amb un xut molt llunyà al que tampoc va poder respondre el porter rival. Segons les nostres estadístiques, l’únic xut (tret d’una rematada de cap d’en Pere) que va anar entre els tres pals. Així no es pot guanyar a ningú!!

Hi havia un altre titular: SENSE XUTAR NO ES GUANYA

Declaracions post-partit:

Xavier: Un xut, un gol
Victor: Som com en Predosa, no anem bé sobre mullat
Manolo (via SMS): Pep, m’han fet un gol “Arconada” i hem perdut...
Pep (via SMS): Gràcies igualment [per substituir-me]

Rasteròmetre:

Manolo: Desafortunado (en el gol)
Josep: Desbordado
Edu: Sacrificado
Pere: Desentonado
Xavier: Maquillador
Rutxi: Alejado
Víctor: Estático
Roman: Fallón (pel “misto”)