10.02.2009 - Reivindicació histórica

Dimarts 10 Febrer 22:30h Rasters Vs Generalitat Obras Públicas

El deu de febrer de 1942 Mahatma Gandhi va començar la vaga de fam, en protesta per el seu empresonament. El 10 de febrer de 2009 ha de ser recordat perquè l’equip Rasters es va plantar i va dir al mon, soc equip d’honor i defensaré la categoria fins la mort. Els 4 gols, com els 4 tancs a la plaça de tian’anmen, ens semblen insalvables, però ens em de plantar davant i dir, NO! Aquesta vegada no passareu per sobre! Lluitarem per mantenir la categoria, perquè es l`ultima oportunitat que depenem de nosaltres mateixos... Empatar contra Generalitat ens faria esperar el ressorgiment de Toricos en l’ultima jornada, o be esperar que Heineken perdí aquest mateix dimarts contra Maradonianos i nosaltres els guanyem a l’ultima jornada...Perdre, ens posaria peu i mig a primera, només tindriem l`opció de posar espelmes a la verge dels miracles.

Amb les baixes confirmades d’en Pere per lesió, en Dani que es baixa forçada per ous, i en Rutxi que s’està confirmant com l`espònsor oficial de la temporada 2008-2009, Rasters ha tirat de l’Associació de Veterans Rasterians (AVR) i recupera Davidal. Esperem que aquest reforç d’or ens doni el plus necessari per dormir tranquils, esperant l’oportunitat a la següent lliga de guanyar-nos una plaça per la “Champions league”.

Una oreja, en dos minuticos...

Rasters 3 Toricos de Teruel 3
(Daniel, Víctor i Lluís)

Partit més raro "que un perro verde", on els Rasters van poder sortir apallissats i van treure, a darrera hora, un empat miraculós.
Qui va fer les pregàries? qui va posar l'espelmeta a Sant Filet?

Toricos va dominar el partit des del primer minut, van marcar ben d'hora, i tot i l'empat d'en Daniel, van sobreposar-se i van arribar al descans amb l'avantatge de 3-1, fins i tot curt, pels mèrits i demèrits d'ambdós conjunts.

A la represa, imcomprensiblement (al parer del cronista), Toricos va cedir el domini als Rasters, que amb un futbol directe i primitiu va acular l'equip aragonès sense gaire perill, arriscant en les contres amb ocasions terulianes en tres u contra u ( que també al parer del cronista) el porter rastrerià va salvar amb solvència.

A darrera hora, un gol de Víctor, va posar als rasters dins del partit i, qui ho havia de dir, en Lluís, que no havia marcat un gol en tota la temporada, amb un certer cop de cap va fer pujar al lluminós l'empat a tres.

A la memòria quedarà les pèrdues de temps del porter terulià, les desicions arbitrals al límit del control d'alcoholèmia, els xuts de mig del camp d'en Xavier i els crits d'en Lluís.

Hi havia un altre titular: MENTRE EN RUTXI VA DE CONCERT

Declaracions:
Xavier: "quines ganes tenia de marcar..."
Edu: "se'ns ha baixat la verge"
Guardiola: "No es pot dir blat, fins que l'arbit no diu futbol és futbol i gallina de piel"

1x1
Pep: Amonestado
Josep: Salvagol
Daniel: Bressolet
Lluís: Decisivo
Víctor: Sin punto de mira
Xavier: Chutador
Edu: Inspirado
Roman: Intermitente

Salimos a hombros, o con los pies por delante

Dijous 5 Febrer 21:30h Toricos Vs Rasters

Es compleixen gairebé tots els pronòstics (nosaltres vam punxar on no tocava) i quedem 4 equips disputant-nos salvar la categoria, en 3 puntets de diferencia... Txangurros es surt del perill i si aquesta setmana segueix desplegant el bon futbol dels últims partits ens pot donar una ma guanyant, al mes dèbil i amb mes possibilitats de perdre la categoria dels 4, Heineken.

Per la nostra part haurem de tirar de l’heroic “esperit gaviotas” per guanyar a un ferit Toricos que busca mantenir la segona posició. Encara que estan en una ratxa negativa, no deixen de ser els Toricos, i si volem treure els tres punts tan necessaris, haurem d’arrimar-nos a les astes del bou ferit i fer una bona feina...

Casi segur amb la baixa d’en Lluis, però recuperant (espero i desitjo) ,per fi, la columna vertebral dels Rasters, la tripla Dani-Edu-Rutxi, amb la qual l’equip es dibuixa i crea bon futbol... Esperem que la nostra devantera estigui a l’alçada i li guanyi la partida a en ¿Franz? “el Schumacher Torico”...


Víctor Montaner (a ras de gespa)

Vam dir UEFA...

Rasters-2-Maradonianos-4-

(Víctor i Román)

És tot un clàssic quan el senyor de l'escopinya anomena UEFA, el seu equip entra en una desesperada caiguda cap al descens. Als Rasters els passa el mateix; es creuen que després d'uns bons resultats les aspiracions de l'equip superen les ja establertes a principis de temporada: La permanència.

Servirà d'excusa la baixa per lesió de Daniel i Rutxi, dos valors incontestables que fan minvar la sortida i el control de pilota. L'equip estava desdibuixat des d'un començament i tot i l'empat a la represa, mai va tenir el control del partit.

El partit era prou important per la permanència a la divisió d'honor i a manca de tres partits i segons els càlculs del nostre especialista, caldria sumar-ne dos victòries per respirar una mica tranquils.

Capítol a part és l'actuació arbitral: deplorable. Si a Pérez Burrull el van posar a la nevera, a aquest l'haurien de posar al congelador (no s'entengui aquest comentari com a apologia a la violència, en Walt Disney està congelat i en Pluto no està a la presó...)

Hi havia un altre titular: LI VEUEN LES ORELLES AL LLOP

Declaracions:

• Víctor: No va ser penal
• Edu: Que bé que es menja a l'Hostal del Pla...
• Pere: Reservo Tossal?

1x1

• Pep: Inocente
• Josep: Descolocado
• Lluís: Desbordado
• Pere: Lesionado
• Víctor: Solo
• Xavier: Desorientado
• Edu: Cansado
• Roman: Sin fondo

5 Hermanos para 1 Novia Fea

Dijous 22 Gener 22:30h Maradonianos Vs Rasters

Si analitzem el calendari dels equips contraris i fem cas de les estadístiques trobarem que hi ha 5 equips que es disputaran l'ultima plaça per caure a l’infern... Rasters, Txangurros, Heineken, Maradonianos i Generalitat, situats en aquest ordre en la classificació actual, donant per fet que LKG i Soniguales necessiten mes que un miracle per salvar la categoria.

Encara que dels 5 equips som els que partim amb mes puntuació, s’ha de tenir en compte que som l’únic dels 5 que encara no ha descansat, i això ens pot donar una falsa tranquil·litat, tan mateix em de mirar el tram final de lliga amb esperança, ja que si repetim tots 5 els resultats de la primera volta estaríem salvats, de tota manera, desprès d’un intensiu estudi de variables, es pot afirmar que tenim la salvació a 6 punts.

Aquesta salvació passa per guanyar aquest dijous a Maradonianos, amb un Edu i Rutxi possiblement tocats per una jornada blanca el mateix dia del matx... si no guanyem aquest partit ens veuríem obligats a guanyar a uns Toricos o una Generalitat que aquest any no se’ns han donat gens be (suposant que podrem guanyar a Heineken).

Víctor Montaner (a ras de gespa)

Filet de Bou a la Salsa de Cranca

Rasters 4 Txangurros Lagunak 0
(Edu, Victor 2 i Roman)

Victòria important per les aspiracions rasterianes per mantenir-se a la divisió d'honor. Tot i el resultat, el partit va ser molt disputat i sobretot, en la primera part, dominat pel conjunt d'euskalerria.

El partit va començar amb les significatives baixes conegudes del Kàiser de sa palomera i en Rutxi. L'esquema havia de ser el mateix que en els darrers partits, amb en Daniel jugant al mig del camp amb dos defenses fixs. Davant dels primers compassos del partit, als Rasters els costava déu i ajuda sortit amb la pilota controlada es va modificar el model a l'hora de sortir la pilota, endarrerint la posició del Daniel quan es tenia la posició de pilota. Això va permetre controlar el domini dels Txangurros i en la darrera jugada de la primera part avançar-se al marcador.

En la represa el conjunt va jugar amb les línees molt més juntes, apretant les dents davant l'habitual contundència lagunakí. Els Rasters van ser eficaços davant la porteria amb gols de gran bellesa i darrera no es van cometre errors.

Hi havia un altre titular: "VICTÒRIA AL TOURMALET"

Declaracions:

• Roman: "En va un i encara em diu que n'aprengui..."
• Lluís: "Si no està en Pere...¿qui recordarà tots els detalls del partit?"
• Josep: "He de trucar al Rutxi..."

1x1

Pep: Importante
Josep: Sobrio
Daniel: Cómodo
Lluís: Cerrojo
Víctor: Fino
Xavier: Batallador
Edu: Crack
Roman: Goleador

Derrota Raster

Rasters -3- Deportivo Arlanza-4-
(Rutxi, Edu i Víctor)

La grandesa i la misèria d'aquest esport tant nostrat, té paradoxes: A la primera volta els Rasters van guanyar al mateix equip d'ahir jugant la meitat de bé.
El partit va ser un anar i venir, amb domini altern tant en el joc com en el marcador. Amb el nou sistema es poden analitzar diverses coses: La primera és que es guanya control al mig del camp, amb recolzaments i sortides àgils a la pilota, molt sovint al primer toc. La segona és que les posicions s'han d'apuntalar més bé, la defensa, al mínim error es queda desguarnida i a mercè dels davanters contraris i la tercera, i en opinió del cronista, en Daniel, amb aquesta tàctica, ha de jugar al mig del camp. Fora de la tàctica, a l'equip li falta rematar el domini amb algun gol més.
Quan el partit es dominava per 3-2 i a manca de 5 minuts, l'equip va cometre un parell d'errors que l'enfonsaren al fred de la nit meilandiana.
Tot i el dolor rasterià per la derrota, l'equip pot agafar la confiança sabedor d'haver pogut guanyar al segon classificat sense cap problema. La sort va caure del cantó contrari aquesta vegada, però hi ha més partits que llonganisses.
Capítol a part és l'actuació de l'àrbitre, un pobre home que va anular un gol pel "butxorn" de la pressió de l'equip contrari, i el "canyo" que li van fer al Pere abans del quart gol arlanzí.

Hi havia un altre titular: "NO ES MEREIX TANT CARBÓ COM UNA DERROTA"

Declaracions:

• Pere: "Putu canyu dels cullons"(textual)


• Xavier: "S'ens ha anat la llum"


• Edu: "Tranquil Pep, tranquil!!" (durant el partit)

U-perú capital lima:

Pep: Algo
Daniel: Desubicado
Pere: Defensivo
Rutxi: Emulador de Shaktar (1 gol)
Víctor: Emulador de Eto'o (3er gol)
Xavier: Uuy!
Edu: Resolutivo
Román: Estuvo ahí