Rasters -3- Deportivo Arlanza-4-
(Rutxi, Edu i Víctor)
La grandesa i la misèria d'aquest esport tant nostrat, té paradoxes: A la primera volta els Rasters van guanyar al mateix equip d'ahir jugant la meitat de bé.
El partit va ser un anar i venir, amb domini altern tant en el joc com en el marcador. Amb el nou sistema es poden analitzar diverses coses: La primera és que es guanya control al mig del camp, amb recolzaments i sortides àgils a la pilota, molt sovint al primer toc. La segona és que les posicions s'han d'apuntalar més bé, la defensa, al mínim error es queda desguarnida i a mercè dels davanters contraris i la tercera, i en opinió del cronista, en Daniel, amb aquesta tàctica, ha de jugar al mig del camp. Fora de la tàctica, a l'equip li falta rematar el domini amb algun gol més.
Quan el partit es dominava per 3-2 i a manca de 5 minuts, l'equip va cometre un parell d'errors que l'enfonsaren al fred de la nit meilandiana.
Tot i el dolor rasterià per la derrota, l'equip pot agafar la confiança sabedor d'haver pogut guanyar al segon classificat sense cap problema. La sort va caure del cantó contrari aquesta vegada, però hi ha més partits que llonganisses.
Capítol a part és l'actuació de l'àrbitre, un pobre home que va anular un gol pel "butxorn" de la pressió de l'equip contrari, i el "canyo" que li van fer al Pere abans del quart gol arlanzí.
Hi havia un altre titular: "NO ES MEREIX TANT CARBÓ COM UNA DERROTA"
Declaracions:
(Rutxi, Edu i Víctor)
La grandesa i la misèria d'aquest esport tant nostrat, té paradoxes: A la primera volta els Rasters van guanyar al mateix equip d'ahir jugant la meitat de bé.
El partit va ser un anar i venir, amb domini altern tant en el joc com en el marcador. Amb el nou sistema es poden analitzar diverses coses: La primera és que es guanya control al mig del camp, amb recolzaments i sortides àgils a la pilota, molt sovint al primer toc. La segona és que les posicions s'han d'apuntalar més bé, la defensa, al mínim error es queda desguarnida i a mercè dels davanters contraris i la tercera, i en opinió del cronista, en Daniel, amb aquesta tàctica, ha de jugar al mig del camp. Fora de la tàctica, a l'equip li falta rematar el domini amb algun gol més.
Quan el partit es dominava per 3-2 i a manca de 5 minuts, l'equip va cometre un parell d'errors que l'enfonsaren al fred de la nit meilandiana.
Tot i el dolor rasterià per la derrota, l'equip pot agafar la confiança sabedor d'haver pogut guanyar al segon classificat sense cap problema. La sort va caure del cantó contrari aquesta vegada, però hi ha més partits que llonganisses.
Capítol a part és l'actuació de l'àrbitre, un pobre home que va anular un gol pel "butxorn" de la pressió de l'equip contrari, i el "canyo" que li van fer al Pere abans del quart gol arlanzí.
Hi havia un altre titular: "NO ES MEREIX TANT CARBÓ COM UNA DERROTA"
Declaracions:
- Pere: "Putu canyu dels cullons"(textual)
- Xavier: "S'ens ha anat la llum"
- Edu: "Tranquil Pep, tranquil!!" (durant el partit)
U-perú capital lima:
Pep: Algo
Daniel: Desubicado
Pere: Defensivo
Rutxi: Emulador de Shaktar (1 gol)
Víctor: Emulador de Eto'o (3er gol)
Xavier: Uuy!
Edu: Resolutivo
Román: Estuvo ahí
3 comentaris:
Primer de tot, dir que estic totalment d'acord amb tu amb el tema de la tactica, amb en Daniel al mig del camp guanyem molts enters en defensa, i l'atac no es resenteix.
Em de ser positius i em començat millor la segona volta que la primera (josep no sempre soc negatiu).
Per acabar em cago en l'arbitratge nefast que em va robar un gol de falta.
Ho torno a dir: "putu canyo dels collons!!!" que no sap ell ni com li va sortir... Va fer un mal control i de xurro li va passar per mig de les meves cames. Un altre cop que em passi aixo, fare una falta d'aquestes "tactiques" i em penjare de la seva esquena perque no s'en vagi. Sera veritat que som massa legals?
Jo crec que vam perdre el partit perque vam pujar molts cops tots a l'atac quan anavem guanyant 3-2. A les ultimes jugades em quedava jo sol a darrera i ens agafaven constantment al contratac. Sempre ens hem de quedar dos a baix i si puja un dels centrals, algu ha de fer la cobertura!!!
Pep, fa temps que ho penso. Vols dir que això de ser empresari no és prou per a les teves ambicions? Ets un crack redactant cròniques. Al Sport i al Mundo Deportivo et fitxarien segur. i trobo que l'1 per 1 també està molt bé (sempre amb molt de tacte...ho haveu vist!)
salutacions rasterianes. Me'n vaig a dormir content...Mulito
Publica un comentari a l'entrada