Rasters 3 – Maradonianos 2
Ahir va començar la lliga 2010-2011 i els Rasters s’enfrontaven a Maradonianos, un vell conegut i rival que també es va veure abocat la passada temporada a abandonar la divisió d’honor i jugar a primera.
Les importants baixes de dos migcampistes Rasters aquesta temporada i el fet que la plantilla no estigui encara tancada creaven dubtes de com respondria l’equip al inici de la lliga. No obstant, el necessari avançament d’en Daniel a la zona mitja per associar-se amb l’Albert i la polivalència de molts jugadors rasterians per ocupar varies posicions diferents durant el partit sembla que està donant els seus fruits. La fluïdesa en treure la pilota del darrera no és especialment brillant, però el joc defensiu i posicional de l’equip segueix essent una de les seves principals virtuts. En Carles, el nou fitxatge, va demostrar que es una garantia al darrera i en Valentí no va desentonar i fins i tot va tenir oportunitat de marcar. A veure si es decideix a fitxar!
Tornant als esdeveniments del partit d’ahir, durant els primers minuts de la primera part els dos equips es van respectar mútuament (potser mesurant les forces del rival) i cap d’ells s’acostava amb gaire perill a la porteria contraria. Però fruit d’un rebot fortuït, els Maradonianos van aconseguir avançar-se al marcador sense que en Carlos (que ahir va jugar un partit esplèndid) pogués fer res perquè la pilota el superés per dalt. Aquest fet va provocar que els Rasters juguessin una mica més d’agressivitat i l’empat va arribar poc després, en una contra ben conduïda per en Victor i finalitzada amb encert per en Daniel. Els Rasters haguessin pogut augmentar la diferència en el marcador però no varen saber materialitzar dos clares ocasions de gol d’u contra u. El segon gol, però, va arribar a pilota parada després d’un “corner” que va rematar de cap d’en Pere entrant sol al segon pal.
A la segona part els Maradonianos van sortir a pressionar més amunt, però sense crear massa perill, i ben aviat es van trobar amb el tercer gol rasterià que va marcar amb un fort xut de punxó en Victor arrel d’una falta a la frontal de l’àrea. La pressió del Maradonianos es va accentuar, deixant molts cops la seva defensa desvalguda. Els Rasters ho van aprofitar per recuperar pilotes a la medul•lar del camp i provar de trenar contraatacs ràpids sense gaire encert, ja que es precipitaven a l’hora de fer l’ultima passada. A les acaballes del partit l’equip blanc-i-blau cel va rebre reforços (gairebé tot el partit van jugar sense canvis) i es va abocar sobre la porteria rasteriana, xutant de lluny a la mínima ocasió. Per dos cops els pals van rebutjar els xuts i en Carlos va fer un parell de parades de mèrit, però no va poder evitar un segon gol a pocs minuts del final. Ja no quedava gairebé temps perquè el marcador variés, però els Rasters encara van haver de patir una mica per defensar l’avantatge fins el xiulet final de l’àrbitre.
