Behobia-San Sebastián Rasterunner

Diumenge 14-11-2010. Caserio Eizaguirre. Irun .

8:15 AM. Sona el despertador, ha arribat el dia, toca preparar-se per LA CURSA. LA CURSA per que el clima fa que gairebé totes les edicions es puguin anomenar mítiques i fins i tot èpiques com la de l‘any passat, amb vents de més de 100Km/h, pedregada i pluja constant.

Ens prenem el nostre café,alguns esmorzen , visitem el Sr.Roca,ens vestim per l’ocasió, ens triquem 3 litros d’aquarius del Lidl (es caríssim no!!), ens fem una foto i s’ens fan les 9:30. Hora crítica ja que el Rutxi i l’Edu han de deixar la bossa al camió abans de les 10 . Cridem l’Alberto que ens durà a la sortida i anem de camí cap a la 2ª Behobia consecutiva. L’Alberto ens deixa aprop de la sortida i caminem cap al camió, com que arribem tard ens toca corre, no érem tan a prop com pensaven així que ja fem un parell de Km’s de més. Deixem la bossa ja passades les 10 i comença a ploure ( sinó plugues no sería la Behobia!!), ens encaputxem amb un poncho del Xino (1 euro cadascún no!!!) que ens deixa ven macos i esperem la sortida sota la cuberta de la Benzinera.

L’espera ( 1hora) no es fa llarga, ja que hi ha un ambientasso impressionant. Cap a les 10:40 el Rutxi i jo enfilem cap al nostre calaix, el Rutxi nerviós per pillar posició em fa sortir amb gent Sub 1:17. Tinc clar que passaré tota la cursa veient com m’avançen .

Tret de sortida, l’elit ja està corrent, avancem fins la sortida i tres minuts més tard sortim cagant llets. Tal i com passem l’estora vermella perdo el Rutxi de vista (Collons com hi va aquest paio!!!). Com que l’objectiu es baixar de 1h:30 començo a 4:15 sabent que a les pujades minoraré. Desprès dels primers tobogans i deixant enrere un paio que va vestit de Jesucrist (drap com a pantalons, corona d’espines, sense bambes i amb un ritme a prox dels 4:30) arriba en el Km5 i marco un 21:04, no està malament però potser un pel ràpid.

En els segons 5Km arriba la pujada de Gaintxurizketa, 80 metres en dos Km. La pujada es fa dura i la pluja fa que la suor t’entri als ulls provocant una picor bastant molesta. Enfilo la baixada cap als tobogans de Lezo on començo a notar la duresa de la prova. Passo el Km10 amb 43:42.

Comença l’infern, 2 Km de baixada que em fan venir flato, respiro profundament, baixo el ritme i aconsegueixo que pari però el cansament ja es nota molt, les bambes plenes d’aigua i la samarreta ben xopa pesen una tona. Del Km 12 al 15, que potser son els 3 Km més planers de tota la cursa es fan infernals, no s’acaben mai, la puja no para, el vent apreta, els corredors amb pitrall vermell et repassen i et preguntes .Que cony foto aquí? Passo el Km 15 amb 01:05:58.

Tram final. Desprès de menjar-te l’olla un mica arriba el mític Alto de Miracruz (Qui ho va parir, posar aquest port al Km16 “es de ser mala persona!!!” ). Em poso el grampons, agafo el piolet i cap amunt que hi falta gent, tinc que acostar-me al públic perquè ara si que ja em repassen de valent, no puc mantenir el ritme i m’enfonso una mica més. Un cop coronat, comença la baixada, un tram d’un Km on tot i que baixa fort ,no puc apretar i m’acaba passant la llebre de1h30, se’n va, 10, 20, 30, 40 metres, l’objectiu 1h30 s’escapa però de sobte. Què collons!!! Que l’any que ve queda molt lluny, miro voltes (168 bpm, la baixada a fet feina) ,com que se que fins a 185 puc tirar, apreto les dents i li foto canya ( que es fotin les cames!!). Passo la llebre de 1h30, queden 1,5Km a tope, (180bpm) no hi pensis, un cop a la recta de la platja començo a mirar on son les noies (sort en tenim d’elles), ja se que estan davant el kursal però el fet d’anar mirant a tothom em fa distreure i el metres passen mes ràpid, saludo les noies, veig l’arc d’arribada (no ho es, ja ho sé, però m’enganyo a mi mateix ”es de ser inútil” ) però quan hi arribo no ho es, queden 300 metres, apreto un mica més i passo la línea d’arribada amb un crono de 01:28:53 (185bpm) . Objectiu aconseguit!!! L'any vinent i tornem!!!

El Rutxi tot i tenir falto 01:17:30.
Samu 01:38:48
Enric 01:41:48
Gisela 01:47:36

Ens veiem al Tossal!!

Edu

Fortuna desigual

Rasters 2 –LKG 3

Daniel i Albert

El partit d’ahir es presumia més accessible del que va resultar a la fi. Els Rasters van encadenar la segona derrota consecutiva i a aquestes alçades de la temporada ja es comencen a notar les conseqüències d’una plantilla curta i encara no renovada del tot.

Fins a pocs minuts del començament del partit no es sabia si serien prous per jugar, fet que va provocar que en Pere jugués mig-lesionat, que en David substituís a en Pep sota els pals, que l’Ivan ocupés el lloc d’en Josep i que en Jordi s’apuntés a ultima hora (sense previ avís) per suplir les nombroses baixes rasterianes. Al final van tenir dos canvis i van poder fer un paper força digne, però no suficient.

Tot i que ambdós equips van fer joc bastant gris, l’esdeveniment del partit va estar marcat per la bona i mala fortuna de cadascun d’ells. Només començar el partit, una jugada fortuïta va representar el primer gol dels LKG. Una centrada a l’àrea sense aparent perill va ser desviada per en Pere per acabar entrant dins la porteria ajustada al pal. Els LKG es van tancar al darrera i van defensar amb ungles i dents la porteria, sortit amb contraatacs ràpids a la busca del segon gol. Els Rasters van tenir un parell d’ocasions clares per empatar però el porter LKGuero va estar molt encertat, fins que en Daniel va aconseguir batre’l després d’un bon control en rebre una sacada de banda al segon pal. L’empat va durar poc, i una falta a la frontal de l’àrea rasteriana va precedir el segon gol dels LKG. Un fort xut “a trencar” i molt centrat va passar per enmig dels defenses, es va estavellar al travesser, va rebotar l’esquena d’en David i va entrar dins la porteria.

A la represa, els LKG no varen canviar el guió i seguien defensant amb ordre i contundència al darrere. Els Rasters van començar a pressionar més a dalt i van recuperar un parell de pilotes que si en Víctor hagués estat més encertat de cara a porteria (va errar un xut sol davant del porter) aquesta pressió hauria fet els seus efectes. Com a conseqüència, els LKG van començar a jugar amb pilotes llargues, però sense acostar-se amb perill a la porteria contraria.

Mica en mica els Rasters anaven fent mèrits per aconseguir l’empat, però aquest no arribava. Una falta a la frontal de l’àrea LKGuera semblava que equilibraria la balança, però no. El xut de l’Albert va anar al pal, va rebotar als peus d’un dels defenses i va sortir desviada. En la següent jugada, una pilota llarga a l’espai i que en condicions normals en Pere hagués refusat sense problemes, davant la pressió del davanter dels LKG va provar de jugar-la, però el seu turmell malmès no va aguantar el xoc. El rival es va endur la pilota i en l’u contra u va afusellar al porter rasterià....Del possible 2 a 2 es va passar al 1 a 3.

Tot i això, els Rasters no van perdre l’esperança i van seguir posant setge a la porteria rival i una bona conducció de l’Albert va acabar amb un xut ben col·locat (marca de la casa) que va escurçar distàncies en el marcador. Quedaven tan sols quatre minuts per la fi del partit i els Rasters encara van disposar d’una ultima oportunitat per empatar en una jugada embolicada a l’àrea que el porter dels LKG va aturar sobre la mateixa línea de gol.

Com dicta el titular d’aquesta crònica, ahir la fortuna no es va aliar amb els jugadors rasterians, i pel que es va veure damunt del camp, potser l’empat hagués estat un resultat més just.

(Pere Puig, Kàiser de Sa Palomera i cronista suplent)

Albertdependència

Rasters 0 Hellchieb 1

Es va jugar contra el darrer classificat i tot semblava, després de les ultimes actuacions rasterianes que podria ser fàcil. Però no.
La baixa, per qüestions artístiques de l'Albert, van provocar una absència massa gran al mig del camp, que Mulito no va poder omplir.

El gol en contra a la primera part va suposar un mur massa gran pels jamaicans que mai trobaven el seu lloc al camp. Un equip massa separat entre línees que els contaris trencaven amb pilotes llargues que obligaven a jugar en estàtic a un equip sense idees.

Tot i amb això, el resultat va ser injust per les ocasions malgastades al darrer tram del partit, un bon cop de cap del Pere i dos dobles penals que el Víctor no va saber convertir.

Declaracions

Victor: No en xutaré més penals,......aquesta temporada.

1x1

• Pep: Incognit
• Daniel: Fos
• Lluís: Fidel
• Pere: Lesionat
• Victor: Desafortunat
• Jordi: Voluntariós
• Carlos: Cumplidor
• Valentí: Reforç
  

Dijous 11 de Novembre

21:30h Intereconomia

Rasters Vs Hellcheib

Avui l’equip rasterià esta en la seva mínima expressió, tan sols 6 jugadors poden assistir al partit, En Xavier ja veu la llum dels focus , però encara li resta una mica per jugar, en Josep, desprès de tant repartir, es va acabar fent mal al peu, i l’Albert avui farà filigranes, però amb la guitarra...

Dos jugadors en fase de prova vindran a nodrir les pobres línies rasterianes, però això possiblement passi factura en l’harmonia del equip per la falta de connexió amb els nouvinguts.

No podem comparar els resultats del any passat (victòria 4-0) ni podem tenir en compte que en els tres partits que Hellcheib han disputat en aquesta lliga no han conegut la victòria i son els últims de la lliga... Avui el nostre pitjor enemic som nosaltres mateixos.

Sortint de la mina

Rasters 3 La Mina 0
(Albert 2 i Lluís)

Jugar contra els liders i guanyar tres a zero, a la mateixa hora que jugava el Barça la champions, comporta que els absents penséssin que els miners no s'havien presentat.
Res més lluny, eren tres canvis.

Fèia temps que els jamaicans no estaven tan seriosos. En defensa realment colosals i a dalt, amb un pèl de fortuna haguéssin fet un carro de gols. Menció especial al porter miner, amb uns intervencions dignes d'elogi.

L'eix de la defensa va ser infranquejable, amb un kàiser, que dia a dia farà oblidar el millor Chigrinsky. Ara transformat amb la millor versió de migcampista, millor dit, totcampista.
A dalt l'Albert es va trobar amb el gol, que se li esquivava als darrers partits, ben acompanyat per un generós Víctor, ple d'esforç i velocitat. Tot plegat ben rimat per uns bons laterals ( en Lluís ja ha marcat!) i un impecable Carlos fent de comodí. El zero de la porteria rasteriana ja denota la immaculada poca intervenció del cancerber.

1x1

• Pep: Impecable
• Josep: Twiter
• Albert: Desansiado
• Daniel: Todocampista
• Lluís: Goleador
• Pere: lo puto Kàiser
• Victor: Generoso
• Carlos: Jocker

Amb peus de plom

Dimarts 2 de Novembre de 2010

21:30h BarçaTv

Rasters Vs La Mina FC

Avui juguem vers un conegut FC. La Mina, si es veritat que en els anteriors enfrontaments l’equip rasterià ha sapigut endur-se els puntets a casa, aquest any la Mina amb el Borja i el Pere semblen intractables en aquesta divisió... Si li sumem el fet de la nostra manca d’encert anotador, avui em d’anar amb peus de plom per no perdre.

Amb un Xavier a les portes de rebre l’alta avui els Rasters han de donar un cop d’efecte i guanyar a l’invicte l’ider, si es que s’hi presenten, ja que pot ser que la champions ens doni 3 puntets sense suar.

Les presses del porter-cronista

Rasters 1 Benneton 1
(Daniel)

Si el partit es juga dijous i a continuació ve un cap de setmana llarg, passa que arriba el dimarts al matí el cronista es troba amb els pixats al ventre, sense la columna escrita i el redactor de l'avantmatx demanant pas per l'esquerra.

A hores d'ara ja no recordo res. El Pere segurament tampoc, o potser el seu partit extraordinari al mig de la defensa, o potser.... segur que no ho recorda res més.
Tampoc recordo com no vaig arribar a refusar un xut massa llunyà que significava l'1-0, a favor d'un equip que no li van aguantar les forces inicials i que amb penes i treballs va aconseguir un empat.

La victòria hagués significat colocar-nos en segona posició i abandonar la part mig compromesa. Aquesta nit juguem contra els liders, podrà ser una victòria amb signes d'ascens o una derrota de fanals vermells.

Nova secció: Anàlisi de noms d'equips

A la crònica anterior ja fèia referència al nom de PTOP, inicials a determinar. Avui toca Benneton. En un primer moment podriem pensar amb els monoplaces que van fer conèixer al Miquel Sabater, després vaig pensar que si els integrants de l'equip anaven de colors diferents podria fer referència al United Colors of Benneton.
Però finalment he vist la llum: El color de la vestimenta entre el groc i el blanc i els juraments continus dels seus jugadors el nom de l'equip és un homentatge a la visita del Papa Benneton XVI

Declaracions:

Xavier: "Les xines porten còfia"
Lluís: "Quina oloreta hi havia darrera la porteria..."
Anna: "Ara és quan el Víctor es farà mal..."

1x1

• Pep: Correcto
• Josep: Facebook
• Albert: Bojan
• Daniel: Goleador
• Lluís: Convalesciente
• Pere: Kàiser
• Victor: Peligroso
• Carles: Seguro