Demà jugarem el tercer partit eliminatori de copa contra un vell conegut... LKG un equip que possiblement si no hi ha canvis d’última hora compartirem categoria.
Si prenem com a referència l’últim partit que ens va enfrontar, vam començar molt fort i es va reflectir al marcador,però una vegada mes, el nostre equip va defallir a la segona part, i amb una mica d’ofici vam aconseguir guanyar el partit...
Demà amb la baixa d’en Rutxi, l’equip sortirà tocat,però estic segur que podem omplir el seu forat amb solvència.
Rasters 5 Los Kañutos 0 (Victor 2, Rutxi, Pere i Xavier)
Si en passar la primera ronda vam titular l'article d'històric, després d'un 5-0 hauríem d'haver posat alguna cosa com "Amb regust de campions" o "Rasteriada!". Però el fet de jugar contra un equip amb un jugador menys fa que qualsevol titular sensacionalista quedi de mal gust.
El partit va servir per algunes apreciacions que val la pena remarcar:
- L'equip sembla que agafa un bon rodatge per afrontar la temporada dignament - L'Albert sembla un fitxatge amb garanties - El Víctor té punteria (tot i que aprofiti quan els altres són 5) - Tot i el flato d'en Pere sembla que el debut fos bo - Que la samarreta d'Artola tampoc portava tanta malastruga - I que malgrat la crisi, ja ho tenen tot pagat ( només faltarà una colecta per la rentadora d'en Rutxi)
La propera ronda ens esperen els LKG, on s'espera mesurar realment les forces i la competivitat de l'equip tot i que s'esperen les baixes d'en Rutxi i en Pere.
La imatge és un quadre d'un amic del redactor en cap.
Hi havia una vegada un altre titular: "Ronda de Dalt fluida"
La sala de premsa no tenia llum i les declaracions es van ajornar fins el primer dia d'entrenament de l'equip
El següent rival a la copa es un desconegut “Los Kañutos”, un equip que segons els nostres informadors es jove equip que va quedar tercer a cinquena... En teoria els Rasters no haurien de patir gaire per passar aquesta eliminatòria...
En cas que els Rasters passin l’eliminatòria es trobaran, segur, amb un vell conegut, ja que l’altre eliminatòria enfronta LKG amb Heineken. Aquest possible enfrontament seria un bon indicador del estat real de forma d’aquest equip en l’inici de lliga...
En cas que Tant Rasters com LKG superessin als seus rivals, l’organització de la BlogCup s’està plantejant que aquest partit sigui puntuable per les dues competicions,ja que així els dos equips no veurien el seu calendari tan atapeït.
El titular de l'article sembla donar a entendre un partit èpic, trepidant, amb un títol en joc,...i només vol definir que per primera vegada, en la dilatada història dels rasters, es passa la primera ronda de copa des de que l'equip juga a futbol7.
L'equip es presentava amb la mateixa plantilla de l'any passat, amb les baixes d'en Roman i en Kàiser de sa palomera, per motius personals amb permís del mister.
L'equip contrari era bo al davant i fluixet darrera, amb un porter peculiar capaç del millor i del pitjor. Podríem dir que l'equip eren dos "10" boníssims i punt.
Els rasters van anar sempre al davant del marcador, tot i l'empat a 3 del descans, amb la sensació de "uy, uy, que patirem". la tàctica del 3-3 va donar fruit gràcies al treball de l'eix de l'equip (Rutxi-Xigrinski) amb bons recolzaments a les bandes i amb uns puntes, que si més no en aquest partit, amb punteria. El porter rasterià va tenir una primera part lamentable, i una segona on va recobrar la memòria de fer de porter.
Hi havia un altre titular: "QUÈ TAL LES VACANCES?"
Les declaracions no les poso per què perdo la memòria amb molta facilitat.
1x1
Pep: De menos a mas Josep: Expeditivo Daniel: Clonado Lluís: Hablador Rutxi: Distribuidor Victor: Goleador Xavier: Palomero Edu: Reencontrado
Aquest dimarts l’equip jamaicà comença la pretemporada 09/10 en forma d’eliminatòria copera vers un equip que just aterra a segona divisió.
L’equip amb una amplia plantilla, no pot fitxar el desitjat jugador esquerrà, fins que “el Pollito” Roman aclareixi la seva situació... Hi ha rumors que El Pollito es deixarà seduir per una quantiosa suma de diners.
Els Rasters afrontaran la copa del KO abans de la Blog Cup, un prestigiós torneig que possiblement els enfrontaria amb Toricos i Maradonianos.
Ahir els Rasters varen jugar l’últim partit de la temporada sabent que estaven matemàticament condemnats a abandonar la lliga de divisió d’honor i a tornar a primera, però amb l’esperança de guanyar i de treure’s el cartell de “farolillo rojo”, cosa que van aconseguir al superar per un punt als estimats Txangurros.
Després d’haver mantingut amb dificultats la categoria a la primera fase de la lliga, en la segona, les nombroses baixes dels membres de l’equip titular van fer encarrilar una sèrie de derrotes consecutives (moltes per la mínima) que va provocar la pèrdua definitiva del tren de la lliga. No obstant, en partits en que l’equip estava gairebé al complert, van ser capaços de guanyar amb claredat, com contra els Deportivo Arlanza, fet que dona esperances de recuperar la categoria d’honor de cara a les successives lligues.
Tornant al partit d’ahir, les ja típiques baixes rasterianes que per un moment van fer témer la pèrdua directe del partit 0 a 3 per no compareixença, però aquestes van ser suplertes a última hora per en Jaume, l’Otger i en Jordi i per el retorn d’en Pere a sota els pals, i amb un equip de circumstancies es van enfrontar als Heineken, qui ja estaven matemàticament salvats a divisió d’honor.
Els Rasters van sortir ben situats al camp, amb en Lluís fent de central ben cobert als laterals per en Josep i en Xavier. La pressió davant que feia temps que havien oblidat va funcionar amb un Rutxi immens i un Victor incansable, i a mitjans de la primera part ja guanyaven 2 a 0 amb un gol d’en Jaume per la banda esquerra i un d’en Xavier per la dreta.
Els Heineken van avançar files i en un error en treure la pilota de la defensa rasteriana van escurçar distancies amb un gol de punxot que va agafar a en Pere a contrapeu. Aquesta badada del porter “reserva” va ser esmenada amb un parell d’aturades de mèrit als constant xuts llunyans amb els que els Heineken intentaven precipitadament empatar el partit.
A la represa, els Rasters van fallar nombroses ocasions de gol per eixamplar les diferencies al marcador, tot i que Heineken també arribava amb claredat a la porteria rival i on l’Otger es va lluir salvant un gol sobre la línia. L’empat va arribar després d’un contraatac en que un dels jugadors cervesers va salvar una pilota que tothom pensava que sortia fora i en un moment van plantar-se en superioritat a la frontal de l’àrea.
El gol de la victòria el va marcar en Víctor després d’una de les seves típiques jugades d’eslàlom i de retalls continuats i que ell només sap com ho fa per no ensopegar-se amb la pilota, gol que li va servir per treure’s l’espina d’haver fallat un parell de gols claríssims sol davant del porter.
El partit es va anar ensopint a mida que s’acostava el final, tret d’una pilota al pal dels Heineken, i fins i tot l’àrbitre va acabar de trencar el ritme de joc en necessitar assistència a la banda i abandonant el terreny de joc durant dos minuts.
A la fi, una victòria rasteriana que fa acabar la temporada amb bon regust de boca...
Bones vacances a tothom i fins la temporada que ve!!!
