(Víctor 2, Rutxi i Edu)
Les comparacions amb equips d'elit sempre donen satisfacció, tant en les derrotes com en les victòries. Aquesta setmana de champions es va veure com equips superiors com el Barça i el Madrid van perdre els respectius partits contra una colla de desconeguts i de vells a punt d'entrar a la residència.
Així mateix els va passar als Rasters. Es van creure superiors i quan van obrir els ulls ja perdien dos a zero, van remuntar amb penes i treballs, i a la represa i amb un 4-2 a favor, van plegar veles, van recollir la paradeta abans d'hora i , els contraris, amb fe i quatre canyes, van fer una remuntada merescuda, davant un equip partit en dos, que no oferia cap mostra de seriositat.
Diuen que de les derrotes se n'aprèn un munt, però la veritat és que hauran de posar fi a l'agulla per no perdre l'ull a l'ascens, recodem-ho, objectiu de la temporada.
LA SALA DE PREMSA ESTAVA TAN BUIDA QUE S'ESCOLTAVEN LES OMBRES DE LES BOMBETES DE 40w
Rasteròmetre
- Pep: Zamora?
- Albert: Revulsivo?
- Daniel: Chigrisnky?
- Lluís: Alves?
- Rutxi: Yayà?
- Victor: ...?
- Xavier: Ni palito
- Edu: Endarrerido
4 comentaris:
Crec que mai m'havia identificat amb els punts suspensius.
La veritat esque l'esperit atacant dels nostres defenses junt a que ens vem agradar amb el 4-2 i voliem fer-ho tot maco, va fer que no matesim el partit i ells poguesin atacar a plaer...
Toc d'atenció als canvis, em de mirar de ferlos una mica mes rapits,que el pobre Lluis va estar a la banda molta estona...
Ja m'ho imagino... tots a l'atac a veure si feiem un altre golet més i ningú tancant al darrera. I un defensa serios com en Lluis, resignat a la banqueta. Es que no se us pot deixar sols!!!
La màgia dels punts suspensius...
i jo que em pensava que havíem empatat al finalitzar! jajaja ... ja veieu el nivell d'empanament mental que portava!
Publica un comentari a l'entrada