Rasters

Póker o "full" en blanc

2011-04-05T14:30:00.004+02:00

Rasters 0 Poker Paradise 4

Res a dir, res a explicar.
Una mica.
Jugaven un equip que es diu Póker Paradise contra un que es diu Ràsters. Amb aquests noms a la taula l'arbitre va repartir les cartes...
A l'equip rasterià no li va entrar ni una trista figura, i tot i les ocasions no podia fer ni cara de farol. En canvi, a l'equip contrari li va entrar un xut pel pal de la vergonya del pobre porter.

A la represa, els contraris van demanar tres cartes, i rapidament van poder arroplegar un póker que deixava la partida sentenciada. Amb fortuna, com és el joc del póker.
Els jamaicans van voler fer joc nou, amb cinc cartes noves, però ni així, moltes oportunitats perdudes, però no va entrar ni una trista parella.

L'aposta de la mà va ser fluixa, per tant, esperem que no signifiqui gran cosa en el còmput final de la temporada.

Dites:

Si el Barça es beneficia del Villarato, per que no demanem un Novitato?
El nom de subrasters, ve de Rasters o de Subrasts?

1x1

Pep: Jardinet
Rutxi: Parella de 4
Daniel: Trio de cerveses
Lluís: Parella de Q
Pere: Parella de lesions
Albert: Perfect full
Xavier: Ni parella de pals
Carlos: Parella de J

Ja era hora

2011-03-29T10:01:00.003+02:00

RASTERS 2 WOLOF TEAM 1
(L'Albert tots dos)

Ja era hora de moltes coses.
Ja era hora que tornéssim a veure aquest humil rotatiu en funcionament després d'una època similar a la "Gran Depressió, (similar a aquella època lúgubre de Serra Ferrer, Rexach, Ràdomir...)
Ja era hora que es pogués celebrar un partit sense recòrrer a invitats especials coms els "also starring" de les pel.lícules.
I ja era hora que un partit que arribava igualat en el marcador en els darrers minuts es decantés favorablement al combinat jamaicà (l'expressió combinat jamaicà té sinònims: equip de jamaica i còctel de rom, pinya i angostura que es demana a les barres americanes)

Després de tantes i tantes derrotes i després de tants dies, va costar Déu i ajuda, entrar al partit. No s'encadenaven més de dos passades seguides, les posicions no quedaven clares i es vèia si es jugava un 3-3 o a l'1-x-2. Fins i tot amb el gol en contra i el mal joc, l'equip es crèia superior i capaç de remuntar el marcador a la represa.

I així fou.
Amb intensitat, més combinació (tampoc molta) i un pèl de sort, l'equip rasterià s'endugué els tres punts al sarró i ho va celebrar al bonic bar de les xinetes.

FRASES FETES

No hi ha partit que en Josep no faci un amic
Si el 31 és el vestidor, porta't el flotador

1x1

Pep: Correcte
Josep: Amb un peu a la Xina
la samarreta que no volia l'Albert i quedarà a la bossa per els "also Starring"
Daniel: De menys a més
Lluís: Uixxx
Pere: Es kàiser
Albert: Es golejador
En Victor resta lesionat
Xavier: Palote ( ara fèia temps que no ho posava)
L'Edu es va quedar amb la samarreta, oi?
Carlos: Pulmó

33ª CURSA SANT ANTONI 2011 (23/01/11)

2011-01-25T15:10:00.002+01:00

Abans de res, us anticipo que ha estat una matinal atlètica excel·lent perals interessos dels Rasterunners que hem participat. Tots hem fet MMP(millor marca personal), i això demostra el bon fer i la perseverància peraconseguir "títols". Dediquem-li crònica.
Fot una rasca de cal deu, son les 9 i quedem l'Edu, el Sam, la Laia i jo perescalfar motors o per posar-lis anticongelant. Deixem bosses a l'escola (calabrigar-se bé un cop acabada la cursa) i ja tots de curt anem cap al lloc onens pertoca. Aquest cop hi ha 3 calaixos, el sub38 on no hi ha massa gent,el sub40 i la resta.
Cadascú es posa on li toca, últims "Sort!", petó amb la Laia, i a esperarque donin la sortida. A partir d'ara ja parlo en primera persona pq no pucestar a 4 llocs diferents...
Nervis, com sempre, però avui especialment. Reconec q la passa de panxa del'última setmana m'ha tocat, però sé q més mental que físicament. Per tant,nervis, avui pot ser d'aquells dies que encercles amb boli al calendari dela cuina; hem entrenat dur i constant, no tant velocitat com fons, amb elquè la incògnita sempre hi és present per veure si les cames donaran o noper anar tant forts de ritme... la gasolina escasseja i va caríssimacompanys... PAM! Entre pensaments i petits estiraments espasmòtics més queno pas útils, han donat el tret de sortida i comencen els cops i lesestomacades clàssiques entre els capdavanters que es volen menjar al que elsprecedeix. Busco el meu lloc, observo als rivals, intento acoplar-me a algungrup susceptible d'anar a bon port. De moment vaig còmode, però sol. Trobo,ara sí, un grupet. Com és de costum, és el grupet de la primera dona, aveure qui serà... sí senyor, la Txell Calduch, envoltada de sequassos abanda i banda que quasi no la deixen respirar. No son pas companys seus, sonatletes que intenten seguir-la, tot i que aquest cop a mi no m'està costantseguir-la, raro-raro... Ummm, al km2 me n'adono que està xerrant i diu queels primers 5k se'ls pren amb calma. Ah! Alerta! com diria el Papitu...Ambcalma diu ella, però a 3:35, calma no és la primera paraula que em ve alcap. Bé, conscient que pot ser un naufragi en tota regla, decideixo provarsort i adelantar el nombrós grupet que m'ha ajudat a mastegar i engolirSepúlveda, i ara que em trobo sol altre cop haig de prendre una decisió...mentrestant, vaig enxampant-ne d'altres que han sortit amb un coet al cul iq aquí a la Gran Via ja no s'aguanten els pets... però compte, hidistingeixo un paio d'aquells que fan podis. Què hi fa aquí? Acompanya unamic seu, i sento que diuen que a baixar de 36:01... la meva MMP fins avui.Bé! Bingo! Només haig de despreocupar-me pels ritmes i seguir laminibarqueta de 3 remers que haviem format. Anem enxampant gent i vaig bé.Però encara falta el millor, Paral·lel. Mitificat per molts, avui decideixoprovar sort i tiro endavant deixant la parella. Casunseuna el vent encontra, quin mal moment he triat per liar-la. Em refugio a l'esquena d'undel Manresa; a tot això ens passa la Txell com si res... Paral·lel hapassat, Sepúlveda torna a trencar cames però em sento bé, ha arribat elmoment de decidir la marca, arribem al km7'5; és un moment únic, tenir lasensació de no haver cremat les naus fins aquí, de fet és la primera vegadaque em passa. Toca anar a sac a pels que em precedeixen com si fossinmini-objectius; aquí és on es decideix si baixo o no. Floridablanca (canPalou) sembla interminable, vaig sol però fort, i marco els 2 últims kms en6:40 per acabar sprintant en un temps que creia impossible fa escassament unany. 35:28.
L'Edu està fort, quasi doblant atura el crono en 38 llargs, ja és sub39, queaixò significa baixar bé de 40.
El Samu ha pulveritzat els seus temps, i s'ha plantat en 43 llargs, tbé estàmolt fi; Enric ara hauràs de preparar un bon Bombers...I la Laia perfecte, la preparació per Granollers va sorgint efecte; sempreben resguardada per en Vadó o jo mateix, i avui ha fet MMP tota soleta(Felicitats! :o).
En acabar hem vist a la Gis q entrava a meta ja en uns temps q aviatrecolliran premis per les vitrines del club, ja ho veureu! De moment prò,això serà un altre dia! Pep, Dani, se us ha trobat a faltar companys! Ensveiem en 10 dies!

Rutxi

Una ronda més?

2010-11-24T18:05:00.006+01:00

Dijous, 25 de Novembre de 2010

22:30h AmsterdamTv

Rasters Vs Heineken

Demà l’equip rasterià s’enfronta a Heineken, un vell conegut que de segur posarà les coses difícils, com sempre ho ha fet; Heineken es un equip que per guanyar-lo s’han de fer les coses ben fetes, ja que no perdonen.

Ara be, demà jugarà l’equip de gala, amb un Xavi que realitzarà de ben segur els seus primers pals de la temporada, un equip que trobarà a faltar al Kàiser de sa Palomera, però que tindrà de jugador estrella a l’Edu, que de ben segur es vol guanyar un Tossal tranquil·let.

Behobia-San Sebastián Rasterunner

2010-11-19T18:33:00.006+01:00

Diumenge 14-11-2010. Caserio Eizaguirre. Irun .

8:15 AM. Sona el despertador, ha arribat el dia, toca preparar-se per LA CURSA. LA CURSA per que el clima fa que gairebé totes les edicions es puguin anomenar mítiques i fins i tot èpiques com la de l‘any passat, amb vents de més de 100Km/h, pedregada i pluja constant.

Ens prenem el nostre café,alguns esmorzen , visitem el Sr.Roca,ens vestim per l’ocasió, ens triquem 3 litros d’aquarius del Lidl (es caríssim no!!), ens fem una foto i s’ens fan les 9:30. Hora crítica ja que el Rutxi i l’Edu han de deixar la bossa al camió abans de les 10 . Cridem l’Alberto que ens durà a la sortida i anem de camí cap a la 2ª Behobia consecutiva. L’Alberto ens deixa aprop de la sortida i caminem cap al camió, com que arribem tard ens toca corre, no érem tan a prop com pensaven així que ja fem un parell de Km’s de més. Deixem la bossa ja passades les 10 i comença a ploure ( sinó plugues no sería la Behobia!!), ens encaputxem amb un poncho del Xino (1 euro cadascún no!!!) que ens deixa ven macos i esperem la sortida sota la cuberta de la Benzinera.

L’espera ( 1hora) no es fa llarga, ja que hi ha un ambientasso impressionant. Cap a les 10:40 el Rutxi i jo enfilem cap al nostre calaix, el Rutxi nerviós per pillar posició em fa sortir amb gent Sub 1:17. Tinc clar que passaré tota la cursa veient com m’avançen .

Tret de sortida, l’elit ja està corrent, avancem fins la sortida i tres minuts més tard sortim cagant llets. Tal i com passem l’estora vermella perdo el Rutxi de vista (Collons com hi va aquest paio!!!). Com que l’objectiu es baixar de 1h:30 començo a 4:15 sabent que a les pujades minoraré. Desprès dels primers tobogans i deixant enrere un paio que va vestit de Jesucrist (drap com a pantalons, corona d’espines, sense bambes i amb un ritme a prox dels 4:30) arriba en el Km5 i marco un 21:04, no està malament però potser un pel ràpid.

En els segons 5Km arriba la pujada de Gaintxurizketa, 80 metres en dos Km. La pujada es fa dura i la pluja fa que la suor t’entri als ulls provocant una picor bastant molesta. Enfilo la baixada cap als tobogans de Lezo on començo a notar la duresa de la prova. Passo el Km10 amb 43:42.

Comença l’infern, 2 Km de baixada que em fan venir flato, respiro profundament, baixo el ritme i aconsegueixo que pari però el cansament ja es nota molt, les bambes plenes d’aigua i la samarreta ben xopa pesen una tona. Del Km 12 al 15, que potser son els 3 Km més planers de tota la cursa es fan infernals, no s’acaben mai, la puja no para, el vent apreta, els corredors amb pitrall vermell et repassen i et preguntes .Que cony foto aquí? Passo el Km 15 amb 01:05:58.

Tram final. Desprès de menjar-te l’olla un mica arriba el mític Alto de Miracruz (Qui ho va parir, posar aquest port al Km16 “es de ser mala persona!!!” ). Em poso el grampons, agafo el piolet i cap amunt que hi falta gent, tinc que acostar-me al públic perquè ara si que ja em repassen de valent, no puc mantenir el ritme i m’enfonso una mica més. Un cop coronat, comença la baixada, un tram d’un Km on tot i que baixa fort ,no puc apretar i m’acaba passant la llebre de1h30, se’n va, 10, 20, 30, 40 metres, l’objectiu 1h30 s’escapa però de sobte. Què collons!!! Que l’any que ve queda molt lluny, miro voltes (168 bpm, la baixada a fet feina) ,com que se que fins a 185 puc tirar, apreto les dents i li foto canya ( que es fotin les cames!!). Passo la llebre de 1h30, queden 1,5Km a tope, (180bpm) no hi pensis, un cop a la recta de la platja començo a mirar on son les noies (sort en tenim d’elles), ja se que estan davant el kursal però el fet d’anar mirant a tothom em fa distreure i el metres passen mes ràpid, saludo les noies, veig l’arc d’arribada (no ho es, ja ho sé, però m’enganyo a mi mateix ”es de ser inútil” ) però quan hi arribo no ho es, queden 300 metres, apreto un mica més i passo la línea d’arribada amb un crono de 01:28:53 (185bpm) . Objectiu aconseguit!!! L'any vinent i tornem!!!

El Rutxi tot i tenir falto 01:17:30.
Samu 01:38:48
Enric 01:41:48
Gisela 01:47:36

Ens veiem al Tossal!!

Edu

Fortuna desigual

2010-11-18T09:57:00.000+01:00

Rasters 2 –LKG 3

Daniel i Albert

El partit d’ahir es presumia més accessible del que va resultar a la fi. Els Rasters van encadenar la segona derrota consecutiva i a aquestes alçades de la temporada ja es comencen a notar les conseqüències d’una plantilla curta i encara no renovada del tot.

Fins a pocs minuts del començament del partit no es sabia si serien prous per jugar, fet que va provocar que en Pere jugués mig-lesionat, que en David substituís a en Pep sota els pals, que l’Ivan ocupés el lloc d’en Josep i que en Jordi s’apuntés a ultima hora (sense previ avís) per suplir les nombroses baixes rasterianes. Al final van tenir dos canvis i van poder fer un paper força digne, però no suficient.

Tot i que ambdós equips van fer joc bastant gris, l’esdeveniment del partit va estar marcat per la bona i mala fortuna de cadascun d’ells. Només començar el partit, una jugada fortuïta va representar el primer gol dels LKG. Una centrada a l’àrea sense aparent perill va ser desviada per en Pere per acabar entrant dins la porteria ajustada al pal. Els LKG es van tancar al darrera i van defensar amb ungles i dents la porteria, sortit amb contraatacs ràpids a la busca del segon gol. Els Rasters van tenir un parell d’ocasions clares per empatar però el porter LKGuero va estar molt encertat, fins que en Daniel va aconseguir batre’l després d’un bon control en rebre una sacada de banda al segon pal. L’empat va durar poc, i una falta a la frontal de l’àrea rasteriana va precedir el segon gol dels LKG. Un fort xut “a trencar” i molt centrat va passar per enmig dels defenses, es va estavellar al travesser, va rebotar l’esquena d’en David i va entrar dins la porteria.

A la represa, els LKG no varen canviar el guió i seguien defensant amb ordre i contundència al darrere. Els Rasters van començar a pressionar més a dalt i van recuperar un parell de pilotes que si en Víctor hagués estat més encertat de cara a porteria (va errar un xut sol davant del porter) aquesta pressió hauria fet els seus efectes. Com a conseqüència, els LKG van començar a jugar amb pilotes llargues, però sense acostar-se amb perill a la porteria contraria.

Mica en mica els Rasters anaven fent mèrits per aconseguir l’empat, però aquest no arribava. Una falta a la frontal de l’àrea LKGuera semblava que equilibraria la balança, però no. El xut de l’Albert va anar al pal, va rebotar als peus d’un dels defenses i va sortir desviada. En la següent jugada, una pilota llarga a l’espai i que en condicions normals en Pere hagués refusat sense problemes, davant la pressió del davanter dels LKG va provar de jugar-la, però el seu turmell malmès no va aguantar el xoc. El rival es va endur la pilota i en l’u contra u va afusellar al porter rasterià....Del possible 2 a 2 es va passar al 1 a 3.

Tot i això, els Rasters no van perdre l’esperança i van seguir posant setge a la porteria rival i una bona conducció de l’Albert va acabar amb un xut ben col·locat (marca de la casa) que va escurçar distàncies en el marcador. Quedaven tan sols quatre minuts per la fi del partit i els Rasters encara van disposar d’una ultima oportunitat per empatar en una jugada embolicada a l’àrea que el porter dels LKG va aturar sobre la mateixa línea de gol.

Com dicta el titular d’aquesta crònica, ahir la fortuna no es va aliar amb els jugadors rasterians, i pel que es va veure damunt del camp, potser l’empat hagués estat un resultat més just.

(Pere Puig, Kàiser de Sa Palomera i cronista suplent)

Albertdependència

2010-11-16T13:10:00.002+01:00

Rasters 0 Hellchieb 1

Es va jugar contra el darrer classificat i tot semblava, després de les ultimes actuacions rasterianes que podria ser fàcil. Però no.
La baixa, per qüestions artístiques de l'Albert, van provocar una absència massa gran al mig del camp, que Mulito no va poder omplir.

El gol en contra a la primera part va suposar un mur massa gran pels jamaicans que mai trobaven el seu lloc al camp. Un equip massa separat entre línees que els contaris trencaven amb pilotes llargues que obligaven a jugar en estàtic a un equip sense idees.

Tot i amb això, el resultat va ser injust per les ocasions malgastades al darrer tram del partit, un bon cop de cap del Pere i dos dobles penals que el Víctor no va saber convertir.

Declaracions

Victor: No en xutaré més penals,......aquesta temporada.

1x1

Pep: Incognit
Daniel: Fos
Lluís: Fidel
Pere: Lesionat
Victor: Desafortunat
Jordi: Voluntariós
Carlos: Cumplidor
Valentí: Reforç

2010-11-11T18:28:00.001+01:00

Dijous 11 de Novembre

21:30h Intereconomia

Rasters Vs Hellcheib

Avui l’equip rasterià esta en la seva mínima expressió, tan sols 6 jugadors poden assistir al partit, En Xavier ja veu la llum dels focus , però encara li resta una mica per jugar, en Josep, desprès de tant repartir, es va acabar fent mal al peu, i l’Albert avui farà filigranes, però amb la guitarra...

Dos jugadors en fase de prova vindran a nodrir les pobres línies rasterianes, però això possiblement passi factura en l’harmonia del equip per la falta de connexió amb els nouvinguts.

No podem comparar els resultats del any passat (victòria 4-0) ni podem tenir en compte que en els tres partits que Hellcheib han disputat en aquesta lliga no han conegut la victòria i son els últims de la lliga... Avui el nostre pitjor enemic som nosaltres mateixos.

Sortint de la mina

2010-11-04T12:41:00.002+01:00

Rasters 3 La Mina 0
(Albert 2 i Lluís)

Jugar contra els liders i guanyar tres a zero, a la mateixa hora que jugava el Barça la champions, comporta que els absents penséssin que els miners no s'havien presentat.
Res més lluny, eren tres canvis.

Fèia temps que els jamaicans no estaven tan seriosos. En defensa realment colosals i a dalt, amb un pèl de fortuna haguéssin fet un carro de gols. Menció especial al porter miner, amb uns intervencions dignes d'elogi.

L'eix de la defensa va ser infranquejable, amb un kàiser, que dia a dia farà oblidar el millor Chigrinsky. Ara transformat amb la millor versió de migcampista, millor dit, totcampista.
A dalt l'Albert es va trobar amb el gol, que se li esquivava als darrers partits, ben acompanyat per un generós Víctor, ple d'esforç i velocitat. Tot plegat ben rimat per uns bons laterals ( en Lluís ja ha marcat!) i un impecable Carlos fent de comodí. El zero de la porteria rasteriana ja denota la immaculada poca intervenció del cancerber.

1x1

Pep: Impecable
Josep: Twiter
Albert: Desansiado
Daniel: Todocampista
Lluís: Goleador
Pere: lo puto Kàiser
Victor: Generoso
Carlos: Jocker

Amb peus de plom

2010-11-02T15:09:00.002+01:00

Dimarts 2 de Novembre de 2010

21:30h BarçaTv

Rasters Vs La Mina FC

Avui juguem vers un conegut FC. La Mina, si es veritat que en els anteriors enfrontaments l’equip rasterià ha sapigut endur-se els puntets a casa, aquest any la Mina amb el Borja i el Pere semblen intractables en aquesta divisió... Si li sumem el fet de la nostra manca d’encert anotador, avui em d’anar amb peus de plom per no perdre.

Amb un Xavier a les portes de rebre l’alta avui els Rasters han de donar un cop d’efecte i guanyar a l’invicte l’ider, si es que s’hi presenten, ja que pot ser que la champions ens doni 3 puntets sense suar.

Les presses del porter-cronista

2010-11-02T11:05:00.003+01:00

Rasters 1 Benneton 1
(Daniel)

Si el partit es juga dijous i a continuació ve un cap de setmana llarg, passa que arriba el dimarts al matí el cronista es troba amb els pixats al ventre, sense la columna escrita i el redactor de l'avantmatx demanant pas per l'esquerra.

A hores d'ara ja no recordo res. El Pere segurament tampoc, o potser el seu partit extraordinari al mig de la defensa, o potser.... segur que no ho recorda res més.
Tampoc recordo com no vaig arribar a refusar un xut massa llunyà que significava l'1-0, a favor d'un equip que no li van aguantar les forces inicials i que amb penes i treballs va aconseguir un empat.

La victòria hagués significat colocar-nos en segona posició i abandonar la part mig compromesa. Aquesta nit juguem contra els liders, podrà ser una victòria amb signes d'ascens o una derrota de fanals vermells.

Nova secció: Anàlisi de noms d'equips

A la crònica anterior ja fèia referència al nom de PTOP, inicials a determinar. Avui toca Benneton. En un primer moment podriem pensar amb els monoplaces que van fer conèixer al Miquel Sabater, després vaig pensar que si els integrants de l'equip anaven de colors diferents podria fer referència al United Colors of Benneton.
Però finalment he vist la llum: El color de la vestimenta entre el groc i el blanc i els juraments continus dels seus jugadors el nom de l'equip és un homentatge a la visita del Papa Benneton XVI

Declaracions:

Xavier: "Les xines porten còfia"
Lluís: "Quina oloreta hi havia darrera la porteria..."
Anna: "Ara és quan el Víctor es farà mal..."

1x1

Pep: Correcto
Josep: Facebook
Albert: Bojan
Daniel: Goleador
Lluís: Convalesciente
Pere: Kàiser
Victor: Peligroso
Carles: Seguro

tricicle vers monoplaça?

2010-10-28T13:42:00.005+02:00

Dijous 28 d'Octubre 2010

21:30h MarcaTV

Rasters Vs Benneton

Avui l’equip rasterià s’enfronta a un equip que va directe a la lliga d’honor de la Meiland, amb una victòria sobre uns vells coneguts com Heineken i un empat in extremis amb els Maradonianos, podem dir que es un rival que hem d’enfrontar amb molt de respecte.

Esperem que mica a mica el físic rasterià millori i puguem portar un partit amb solvència des del minut 1 al xiulet final, ja que en el partit vers Maradonianos es va patir i molt els últims minuts per una davallada física, i en l’últim partit a part de no engranar be les noves peces, el factor físic va ser també causa de la poca arribada rasteriana a la porteria rival.

Que Benneton estigui segon de la lliga i els Rasters penúltims, es merament anecdòtic , ja que segons com acabi el partit els Rasters es podrien situar en la segona posició de la taula... Ara be, avui els Rasters, sense confirmar encara cap reforç de la “Old school” som justets si es que el desaparegut Josep dona senyals de vida...

Crònica des de la solitud de la porteria (I)

2010-10-26T15:34:00.003+02:00

Rasters 1 PTOP 4
(Víctor)

Fins i tot, quan començava el partit creiem que era factible, que amb una mica d'encert i sort el solventariem amb escreix. Però res més lluny. ni es va tenir encert, i la sort va anar en contra.
L'equip contrari ja es va posar un nom ben estrany, per què els contraris, en comptes d'anar darrera la pilota, s'entretinguéssin en fer conjetures: Partit Telemàtic o Programàtic? Portugal Terra Obrigado Pastelitos? Petroquímica de Tarragona Oberta Parcialment...
Doncs això, que tantes conjetures van fer que arribéssim al descans amb un 2-0 inapelable.
A la represa l'equip rasterià es va encomenar a Sant Filet de tots els Ceps, però vam fer tard, la pilota aquell dia no volia entrar, la sort i l'encert es van quedar a casa veient Polònia. Ni el gol del Victor es va deixar assaborir, ja que als dos minuts ja s'havia posat terra pel mig amb el quart i definitiu gol de les sigles.

Per les sigles de les sigles: Amen.

Declaració:

Daniel: Jo els dijous a aquesta hora vaig petat ( comentari fet a les 22:00)
Daniel: Buff (comentari fet a les 23:30)

1x1

Pep: Recogepelotas
Albert: Desacertado
Daniel: Buff
Lluís: Lesionado
Pere: Victima
Victor: Ensayo
Carles: Escorado
Valentí: Dudoso
André: De menos a más

Començant amb bon peu

2010-10-13T15:03:00.000+02:00

Rasters 3 – Maradonianos 2

Ahir va començar la lliga 2010-2011 i els Rasters s’enfrontaven a Maradonianos, un vell conegut i rival que també es va veure abocat la passada temporada a abandonar la divisió d’honor i jugar a primera.

Les importants baixes de dos migcampistes Rasters aquesta temporada i el fet que la plantilla no estigui encara tancada creaven dubtes de com respondria l’equip al inici de la lliga. No obstant, el necessari avançament d’en Daniel a la zona mitja per associar-se amb l’Albert i la polivalència de molts jugadors rasterians per ocupar varies posicions diferents durant el partit sembla que està donant els seus fruits. La fluïdesa en treure la pilota del darrera no és especialment brillant, però el joc defensiu i posicional de l’equip segueix essent una de les seves principals virtuts. En Carles, el nou fitxatge, va demostrar que es una garantia al darrera i en Valentí no va desentonar i fins i tot va tenir oportunitat de marcar. A veure si es decideix a fitxar!

Tornant als esdeveniments del partit d’ahir, durant els primers minuts de la primera part els dos equips es van respectar mútuament (potser mesurant les forces del rival) i cap d’ells s’acostava amb gaire perill a la porteria contraria. Però fruit d’un rebot fortuït, els Maradonianos van aconseguir avançar-se al marcador sense que en Carlos (que ahir va jugar un partit esplèndid) pogués fer res perquè la pilota el superés per dalt. Aquest fet va provocar que els Rasters juguessin una mica més d’agressivitat i l’empat va arribar poc després, en una contra ben conduïda per en Victor i finalitzada amb encert per en Daniel. Els Rasters haguessin pogut augmentar la diferència en el marcador però no varen saber materialitzar dos clares ocasions de gol d’u contra u. El segon gol, però, va arribar a pilota parada després d’un “corner” que va rematar de cap d’en Pere entrant sol al segon pal.

A la segona part els Maradonianos van sortir a pressionar més amunt, però sense crear massa perill, i ben aviat es van trobar amb el tercer gol rasterià que va marcar amb un fort xut de punxó en Victor arrel d’una falta a la frontal de l’àrea. La pressió del Maradonianos es va accentuar, deixant molts cops la seva defensa desvalguda. Els Rasters ho van aprofitar per recuperar pilotes a la medul•lar del camp i provar de trenar contraatacs ràpids sense gaire encert, ja que es precipitaven a l’hora de fer l’ultima passada. A les acaballes del partit l’equip blanc-i-blau cel va rebre reforços (gairebé tot el partit van jugar sense canvis) i es va abocar sobre la porteria rasteriana, xutant de lluny a la mínima ocasió. Per dos cops els pals van rebutjar els xuts i en Carlos va fer un parell de parades de mèrit, però no va poder evitar un segon gol a pocs minuts del final. Ja no quedava gairebé temps perquè el marcador variés, però els Rasters encara van haver de patir una mica per defensar l’avantatge fins el xiulet final de l’àrbitre.

Fent pinya podem!

2010-05-11T14:14:00.004+02:00

Dimarts 11 de Maig de 2010

21:30h Liga+ HD

Rasters Vs Maradonianos

Els Jamaicans han arribat a l’equador de la lliga d’honor amb el gust dolç de la victòria, però clarament conscienciats que si no milloren notablement la segona volta tornaran a primera... Es veritat que l’equip si continua en la línea actual no ha de preocupar-se en excés perquè des de l’inici de lliga ha anat de menys a més, com si no hi cregués en les seves possibilitats de plantar cara a qualsevol equip que juga a la meiland per molt jove i tècnic que sigui....

Els Rasters tenen un grandíssim punt fort, els Rasters son un Equip, son molt anys jugant junts i els mecanismes automàtics entre els jugadors poden amb qualsevol estrella del futbol que tingui l’equip contrari...

Aquesta nit, els apòstols del pelusa no es trobaran una defensa compacta, una mitja amb un davanter rapisidim i un element que corria solitari pel camp... Es trobaran davant d’un Equip en tots els seus significats possibles , els Rasters.

Pel bon camí

2010-05-11T12:52:00.005+02:00

Rasters 2 Dellas 0
(Albert 2)

Meritòria victòria de l'equip jamaicà, en un partit magnífic que, amb una mica més d'encert davant de porteria, hagués pogut acabar amb un marcador escandalós.

Potser en tota la temporada no s'havia controlat tant bé un partit, posicionat amb un 3-3 defensiu, amb contres ràpides que multiplicaven les ocasions.

Dellas només xutaven de lluny, i no era perill pel segur (aquell dia) porter rasterià.

Davant les moltes baixes, es va tirar de l'Associació de Veterans, amb en Dabidal i el Pollastre. El seu esperit rejovenit va donar un toc de motivació a la resta de l'equip que el va fer sentir superior en tot moment. És d'agrair, també, la presència de lesionats de l'equip, per donar ànims i guardar la clau del vestuari.

Declaracions

Rutxi: "Vaig quedar 5è a la mitja d'Empúries, vaig guanyar 3 àmfores plenes d'oli i vi"
Lluís: "Què li diem al Pere?"

1x1

Pep: Segur
Josep: Candau
Albert: Golejador
David: Carriler
Daniel: Exponencial
Lluís: Ordinador
Rutxi: Capità
Roman: Esquerra de seda

Efecto Gorosito

2010-05-11T12:34:00.005+02:00

Rasters 2 Dep.Arlanza 4

(Victor 2)

Tot i la diferència de punts i posició classificatòria, els Rasters van donar la talla i van comprometre a l'equip esportivista en un partit plantejat amb un novedós 3-2-1 aprofitant la velocitat d'un Victor molt efectiu.

La primera part es va acabar amb un empat a u que demostrava la solidesa defensiva dels jamaicans, gràcies també a la rapidesa en que es va aconseguir l'empat.

A la represa, l'equip es va sobreposar al marcador momentani de 3-1, amb un altre gol inverosímil del punta caribeny i va posar emoció al partit fins al xiulet final que va coincidir amb un penal que tancava el marcador.

Bones sensacions pels propers partits. La derrota era segura, ja que es venia d'un Tossal, per això el regust dolcet del partit.

Mesurant forces

2010-04-27T17:59:00.003+02:00

Dimarts 27 d'Abril de 2010

22:30h Gol Tv

Rasters Vs Deportivo Arlanza

Avui els rasters tenen un partit difícil, però que els servirà per mesurar si el seu joc es el mateix que a principi de temporada, ja que en la copa es va fer un molt digne partit vers Arlanza en el qual vam quedar eliminats per penals.

Avui amb les baixes confirmades de Albert per lesió i en Rutxi i Edu per competicions culinàries, el partit serà mes complicat que de costum, però tenim un punt a favor, els Rasters coneixen el punt dèbil de Arlanza, els hi costa molt jugar amb el marcador en contra, i aquesta possiblement es la nostra única possibilitat de aconseguir els 3 punts, marcar abans que ells i aprofitar els seus errors quan es precipitin en els seus atacs.

Fugint de la cua

2010-04-14T15:17:00.003+02:00

Rasters 4 Hellchieb 0
(Victor 3 i Albert)

Fèia 6 partits que no es guanyava i els socis i simpatitzants de l'equip carbassa ja tenien ganes de festejar una victòria.

Ja es sabia de la dificultat de militar a la màxima categoria, que les derrotes serien dures i que afectarien animicament a l'esperit de l'equip jamaicà. El 4-0, una victòria com aquesta, serveix per quatre coses:

1: per animar l'equip després de derrotes massa severes.
2: per demostrar, que no estem tan malament, amb lloros i embaucadors.
3: per poder somiar amb la salvació, al menys aquesta setmana de descans
4: per poder saborejar el filet de bou.

L'equip va jugar més junt, sense partir-se en dos o tres. Va tenir la fortuna, o l'encert, d'avançar-se al marcador i poder jugar amb més tranquilitat. No es va sentir pressionat i va poder tocar la pilota a la sortida de les jugades. Tot això, a més, va ser amanit amb el redescobriment del Xavier en defensa, amb el hattric d'en Victor i una actuació prou destacable, si s'em permet, del porter.

Lamentable va ser la lesió de l'Albert produïda per una terrorífica entrada del més paquet dels contraris.

Ara només ens cal que en Lluís no digui UEFA i que el Rutxi la clavi d'una vegada.

Declaracions

Lluís: Si no està en Pere,...¿qui ens recordarà aquest partit d'aquí a 2 anys?
Xavier: Avui el Palote l'ha fotut en Rutxi

1x1

Pep: Pantalons curts
Albert: Lesionat
Daniel: Impecable
Lluís: Organitzador
Rutxi: Palote
Victor: Efectiu
Xavier: El Kàiser patilleru
Edu: Multiplicat

HELLCHEIB

2010-04-13T16:45:00.004+02:00

Dimarts 13 d'abril de 2010

21:30h Channel 666

HELLCHEIB Vs Rasters

Infern Valencià-Illes Balears, es el que podríem dir sobre el pròxim rival, dels jamaicans... No deixa de ser una hipòtesi del significat d’aquest equip, segurament te una altre explicació, però seguint el principi filosòfic de la navalla d’Ockham en el qual es diu que l’explicació mes senzilla sol esser la correcta donarem aquesta hipòtesi per bona.

Per els rasters l’infern no es situa a les terres reconquerides per Jaume I, l’infern es situa mes enllà del túnel de la rovira, on les calderes d’en Pere Boter han deixat de proveir d’entrepans miraculosos, on les verdes praderes polimèriques han deixat de donar alegries i gairebé ensorren l’il·lusió narrativa del nostre redactor en cap.

L’anterior setmana l’equip va veure breument un petit, estret i sinuós camí que portava fora d’aquest etern patiment, però es va tancar tan ràpidament com va aparèixer i els rasters han perllongat una setmana mes la seva desesperació, esperem que avui es surti del infern per passar, una esperem que breu estada, al purgatori.

Per passar un dia a la platja...

2010-04-13T13:18:00.001+02:00

Rasters 1 Kaldetas 3
(Albert)

Però per parlar de Caldetes avui dia, s'ha de conèixer què representava fa uns anys. No fa tant, Caldes es va convertir en el destí predilecte per molts joves en busca de gresca, estrangers i diversió: Cracs, Cuatro, Pachá, les nostres guinguetes, i més. Però la vertadera etapa daurada d'aquest municipi mariner arriba a mitjans del segle XIX, gràcies a l'establiment dels banys termals i l'arribada del ferrocarril. Precursors del turisme d'ençà, Caldes es va convertir en el paradís estiuenc de la jet-set barcelonina, mostra del qual són les grans residències noucentistes que encara queden al Passeig dels Anglesos, o el record del mític Hotel Colon presidint la Platja de les Barques, que també havia estat un Casino. Actualment, s'ha intentat recuperar aquesta esplendor, amb la reconstrucció de l'emblemàtic hotel, envoltat d'un paisatge més modern, que crida l'atenció dels visitants, en base a l'escalfor de les nostres particulars aigües.

No hasedisirnadamás

2010-04-13T13:10:00.003+02:00

Rasters 1 Toricos 9
(Victor)

Sortint del Pou 2: Encara mes a dins

2010-03-23T16:18:00.007+01:00

Dimarts 23 de Març 2010

20:30 hora zulù

Rasters Vs Toricos

Aquesta setmana els Rasters s’enfronten a la seva bestia negra amb una necessitat imperiosa de puntuar, els Toricos es un rival que sempre ha costat, i mes si com ara estem en una fase de joc plena de dubtes i errades tontes en el que els minuts musicals han passat a ser parts senceres de partits...

Però l’aficionat jamaicà es pregunta, si van sortir de pitjors, perquè no ho poden fer ara? Aquesta es la pregunta del milió, i ara un milió val bastant mes que fa uns anys...

Amb les absències confirmades d’en Daniel, Albert i l’Edu, l’entrenador rasterià a cridat a en Lowly de la cantera per veure si li salva el cap i arriba a Setmana Santa per menjar-se la mona.

Res a dir

2010-03-23T12:12:00.001+01:00

Rasters 1 Las Tropas 5
(Victor)

Sortint del Pou

2010-03-16T18:18:00.004+01:00

Dimarts 16 de Març de 2010

22:30h Liga -

Rasters Vs Las Tropas

Avui els Rasters s’enfronten a Las Tropas, un equip al que en els seus dos únics enfrontaments han guanyat per la mínima i han empatat, un equip que com molt be el seu nom indica ataquen com una tropa, i en l’últim enfrontament l’equip raster es va veure sorprès al ser atacat constantment per quatre jugadors. Esperem que aquesta vegada no ens agafin per sorpresa i la mitja rasteriana recolzi les envestides de l’equip militar.

L’equip necessita una victòria per sortir de la zona calenta de la taula i evitar les xiulades i decepcions de anteriors lligues d’honor. Tots els membres jamaicans hi seran avui al camp, esperem que l’amplia banqueta no sigui un efecte negatiu en aquest partit.

L'art de saber perdre

2010-03-15T11:44:00.002+01:00

Rasters 0 Agua de Grifo 4

Els Rasters ja sabien i recordaven el què era jugar a divisió d'honor. Començar el partit motivat, sencer, aguantant i sent respectat pel contrari, amb opcions i competivitat.

Però el problema arriba quan el contari es sent superior i apreta més amunt i se sent més fort fisicament. I si a tot això li afegim els quatre errors de bulto que tenen els jamaicans a tots els partits, la cosa es complica i desencadena en derrota.

Aquesta vegada, els Rasters van aguantar fins a la mitja part amb un 0-0 que prometia un millor final. Fins i tot amb alguna ocasió per avançar-se, però la dura realitat...

L'equip sap perdre, no perd l'optimisme, i això és important. Que no es descompongui i mantingui la il.lusió per afrontar-se a les adversitats, encara que s'esgoti la tarja dels bocates.

Res a dir de l'arbitratge, dels quatre gols, algun d'ells, el tercer sobretot, absurd com una mala cessió i un voler agafar l'esfèric amb una sola mà.

Tornarem a sofrir. tornarem a lluitar, tornarema vèncer!!

Declaracions:

President rasterià: "El nostre objectiu és la permanència, guanyar avui hagués descentrat en excés els nostres jugadors, desorientant-los en objectius erronis. La derrota és molt positiva"

Rasteròmetre:

Pep: Desiluminatti
Josep: Friend
Albert: Perfect Fos
Daniel: Inpreciso
Lluís: Incarrilero
Pere: InKàiser
Rutxi: Atleta
Victor: Rato Kàiser
Xavier: Amonestado
Edu: Post-marathoniano

En clima no tan hostil

2010-03-11T12:11:00.006+01:00

Dijous 11 de Març de 2010

21:30h Gol T

Rasters Vs Agua del Grifo

Avui els Rasters s’enfronten a Agua del grifo, un equip que els jamaicans encara no saben com guanyar, si be es cert que en els dos enfrontaments previs els elements climatològics afavorien l’equip hídric, hem de tenir en compte que tàcticament es un equip molt ben col·locat defensivament parlant, ja que en l’anterior lliga van rebre menys de la meitat de gols en contra que els rasters, i possiblement això va fer decantar la lliga en el seu favor i no en el cantó jamaicà.

Aquest matx es presenta diferent, el fred polar que ha portat les neus aquesta setmana no ens ha abandonat, i les temperatures al camp seran molt pròximes a 0; Tot i que els jamaicans no estan acostumats a aquest clima polar, segurament ho portaran millor que un equip que amb aquestes temperatures pot cristal·litzar-se i quedar completament rígid...

Agua del grifo va empatar a 1 en el primer partit disputat a honor, i en l’entrevista realitzada a la finalització del partit “el reportero dicharachero” va augurar que l’equip hídric quedaria en les 3 primeres posicions d’aquesta tan competitiva lliga d’honor; Avui un equip que te entre cotonets a en Rutxi i l’Edu desprès d’un esforç maratonià aquest cap de setmana, i amb un Xavier que per fi surt d’infermeria, intentarà demostrar que el cronista meilinenc te menys criteri que alguns dels arbitres que xiulen per aquestos camps de gespa artificial.

Reforçats

2010-03-03T15:59:00.003+01:00

Rasters 2 Maradonianos 2

(Xavier T 2)

El partit es plantejava com el gran retorn de l'equip jamaicà a la gran categoria, però en veure el calendari, i sobretot l'hora del partit, els mals auguris van començar a planar damunt del gran debut.

A la prèvia, l'equip es mantenia amb quatre elements i el dubte febrós que caigué hores abans. Aquest cop no es va tirar mà del filial sectari i es va recorre a l'agenda del Cargol de Sant Llorenç i Déu n'hi do, com va sortir.

Quatre més quatre, amb més consciència atacant que defensiva, amb més caràcter pel Kaiser de Sa Palomera i l'esmentat Cargol, afectat amb dolor al peu. i llibertat a la davantera pel sempre totterreny Victor i el ràpid nouvingut Xavier T que avançà a l'equip poc abans que el Pop de Verdi s'empassés l'empat amb l'ajut del focus del terreny.

Així s'arribà al descans i la inmediatesa dels gols es repetí a la represa en l'ordre invers. El partit fou igualat, de poder a poder, amb més arribada per part argentina, però sense descartar un final rasterià en alguna contra.

Al final, cal arribar a la conclusió, que amb partits així, dona goig tornar a la màxima categoria, contra un contrari que mereix l'emparellament com a Derby.

Declaracions

Pep: -La meva filla va comprar un coco, i no sabiem com partir-lo, vaig trobar el trofeu al porter menys golejat, un guant que semblava de bronze, el qual va quedar partit per la meitat en impactar amb el fruit. Llàstima...

1x1

Pep: Il.luminatti
Lluís: Renqueante
Pere: lo puto Kàiser
Victor: Agotado
Òscar: Tranquilo
Gabi: No tan tranquilo
Jordi: Jordi!!!
Xavier T: Bigoleador

Amb honor, però en quadre

2010-03-02T12:37:00.004+01:00

Dimarts 2 de Març 2010

20:30h zulu

Rasters Vs Maradonianos

Avui els rasters o mes ben dit una petita facció rasteriana amb la inestimable ajuda de “la Internacional” disputen el primer partit a honor contra un molt bon conegut rival, Maradonianos. Els partits contra aquest equip sempre han estat disputats, i han sigut els petits detalls els que han decantat el marcador per un o l’altre equip, potser el fet d’estar una temporada fora de l’alta competició i les nombroses baixes, donen a l’equip argentí l’etiqueta de favorits.

Encara que hi havia varies veus al vestuari rasterià que no volien deixar la tranqui-la i plàcida primera divisió, estic segur que aquest equip es no nomes capaç de mantenir-se, sinó que pot lluitar per quedar en la part alta de la taula...

Però ara no podem mes que especular de com acabarà la lliga aquest equip, i com deia el mestre Pep, hem d’anar pas a pas.

Objectiu a l'estil Ràster

2010-02-19T11:56:00.004+01:00

Ràsters 5 Tukanla 4
(Rutxi 2, Edu i Lluís 2)

Matemàticament, l'equip rasterià ja és, a tots els efectes, equip de divisió d'honor. Per mèrits propis, ja que recordarem que la temporada passada es va pujar per mètodes administratius.

Aquesta temporada s'ha pujat per mèrits propis, però vivint de la renda d'una primera volta molt bona. Amb una mica més d'empenta l'equip hagués pogut fer l'ofrena i la romeria pujant pel carrer Fraternitat.

El darrer partit va ser dels més toscos i barroers que es recorden a la Meiland. Per un costat, l'equip jamaicà porta setmanes sense trobar fluidesa, precisió i caràcter per afrontar els partits amb cara i ulls aquesta vegada es trobaven amb l'adversari més groller de la categoria.

Va ser un partit bronc, després d'un anar i venir, pujar i baixar, avançar-se i remontar,... 3 expulsats, 2 penals en contra, gols impossibles de corner directe passant per les cames de dos jugadors...

Finalment, el partit, el va decidir l'unic jugador de camp que li mancava marcar a la present temporada. En Lluís va veure porteria, per dues vegades, després d'una llarga temporada i d'una bona ocasió en el mateix partit.

Ens retrobarem a divisió d'honor, amb la moral ben alta,
no?

Declaracions
Daniel: "Tu, Xavier, no venies a animar?"
Rutxi: "Ja hem fet bé guanayant?"
Lluís: "Li he dit capgròs a un i , és clar, s'ha emprenyat"

Uno por uno

Pep: Batido
Josep: Penaltidor
Daniel: Valioso
Lluís: Palote, aunque bigoleador
Pere: Cal y arena
Rutxi: Renqueante
Victor: Ariete
Edu: Hirviendo

Sec o mullat? Aquesta es la questió

2010-02-16T13:14:00.002+01:00

Dimarts 16 de Febrer
21:30h Liga-
Rasters Vs Tukanla

Avui sembla que els deus ens deixaran jugar en sec, encara no es segur, ja que com sabeu son sers capritxosos. Això significaria acabar la lliga jugant contra el darrer classificat en un terreny on els jamaicans no estan venuts, ja que es pot dir que es un fet que els jamaicans en mullat son mediocres; Però com els serveis meteorològics ens informen aquesta jornada es molt possible que els rasters es trobin la gespa seca, i aquí si que son capaços de fer un joc sublim on l’únic rival es el pijama que es desa posat o els minuts musicals...

L’equip rasterià a caigut a la tercera posició i només un miracle faria aixecar el trofeu de la regularitat, però cal destacar no la pèrdua del títol, sinó la possibilitat de no pujar a honor si avui no es guanya, ja que las Tropas estan a 4 punts amb un partit menys, i els Insinceros estan a 6 punts, també amb un partit menys, i el factor gol en el seu favor.

Contra un mur d’aigua

2010-02-10T17:51:00.002+01:00

Agua del Grifo 4 – Rasters 2

(Pere 2)

El d’ahir era un dels partits que els Rasters previsiblement podrien perdre si ens fixàvem en el resultat del partit d’anada, on es va assolir l’empat a l’últim minut... I així va succeir, dient adéu al liderat de la lliga i a la possibilitat de guanyar-la i fer l’esperada ofrena del títol a la moreneta.

El partit va quedar sentenciat a la primera part on tots els gols encaixats per l’equip rasterià van venir precedits d’errades pròpies més que d’encerts del rival. En el primer gol en Pere es va deixar prendre fàcilment la posició quan una pilota es va quedar morta a la frontal de l’àrea, en el segon en Xavier va fer un “misto” a l’hora de refusar-la i en el tercer a en Lluís li va passar la pilota per damunt del cap, pentinant-la cap enrere, deixant en els tres casos el gol mig fet als davanters de l’aigua. L’empat momentani a 1, aconseguit de rematada de cap d’en Pere a la sortida d’un corner ben llançat per l’Edu, només va ser un miratge, i en cap altra ocasió es va arribar amb claredat a l’àrea contraria.

El guió va canviar radicalment a la segona part, on els Rasters van avançar posicions i van arriscar més. En pocs minuts es va xutar més cops entre els tres pals de la porteria rival que en tota la primera part. No obstant, en una contra individual va arribar el quart gol dels de l’aixeta, amb la col•laboració d’en Carlos que va contribuir de semi-errada a que la pilota entrés dins la porteria quan el xut ja es perdia per damunt del travesser.

Tot i el 4 a 1 en contra, els Rasters no van abaixar els braços i atacaven constantment i provaven de foradar el mur defensiu amb xuts ben dirigits, però aquests eren sempre interceptats per la ràpida defensa rival o per l’encert del seu porter. Només que algun d’aquest xuts hagués entrat, el color del partit hagués canviat radicalment, però no hi va haver fortuna pels jugadors jamaicans quan més la mereixien i necessitaven. El 4 a 2 es va aconseguir a les acaballes del partit també de rematada de cap d’en Pere a la sortida d’un fora de banda tret per en Victor, però ja no va haver-hi més temps d’escurçar distàncies al marcador.

La sensació final per als Rasters va ser de desencís perquè la fortuna va ser desigual pels dos equips, però el fet de ja gairebé donar per perdut el títol de la lliga no es pot atribuir al resultat d’ahir, ja que si s’haguessin fet els deures contra AC Soniguales la setmana passada encara continuarien líders per gol average...

No hi hauran mes regalets

2010-02-09T18:57:00.004+01:00

Dimarts 9 de Febrer

22:30h PPV

Rasters Vs Aguas varias

Avui l’equip jamaicà s’enfronta una vegada mes amb un terreny de joc mullat, durant tot el dia ha estat plovent i nomes a falta de 3 hores i ja sense llum solar que assequi la gespa artificial dels camps del vall d’Hebrón, ha deixat de ploure i no es preveu pluja durant el partit, que encara que es d’agrair, farà que els rasters es juguin el títol de lliga vers l’equip menys goleixat de la lliga amb un estat de joc que fa reduir molt el ja de per si, pobre moviment de pilota rasterià.

Això nomes vol dir que si ja era un partit prou difícil, encara ho serà més, i esta en totes les retines rasterianes aquell empat a l’anada en l’últim sospir i gairebé de miracle. Però aquesta vegada no es suficient treure un empat, si l’equip vol aixecar el trofeu ha de guanyar els dos partits restants, ja que els rivals pel títol no tornaran a perdonar un entrebanc.

Aquesta nit amb les baixes confirmades d’en Josep, en Rutxi i en Pep, l’equip alinearà un cop mes el porter Carles i d’ispondrà únicament d’un sol canvi esperant que la tornada d’en Lluis que ha estat entre cotons aquestes dues setmanes sigui sense sorpreses.

Ploure sobre mullat

2010-02-08T22:39:00.003+01:00

Rasters 3 AC Soniguales 4
(Xavier, Pere i Victor)

Potser són excuses de mal pagador, però si a les estadístiques ens remetem, els Rasters són més vulnerables en terreny mullat que el Dani Pedrosa. Un psicòleg diria que és qüestió de ment, de la mateixa manera que el Camacho diria que es cosa de testoterona.

El cas és, que tot i anar per davant al marcador, l'equip va jugar molt i molt malament en totes les línees, i tot i ser a divisió d'honor, els errors es paguen, tan al davant com a al darrera.

S'hagués perdut igual jugant al 3-3 que al 2-3-1, amb samarreta verda o negra, amb Rutxi o sense Rutxi...ni l'arbitratge pot servir d'excusa per un mal partit.

En Xavier i en Victor van assedegar la seva ratxa, i el Pere va tornar a marcar de cap, amb l'ajuda parabòlica del porter bessó.

Declaracions

Anònim: als 67 em jubilaré tot cofoi
Anònim 2: Tot sigui per aquest país regnat per aquesta família tan humil i campetxana

1x1

Pep: La tuvo
Josep: Ahí
Albert: resvaladizo
Daniel: Chigrisnsky
Pere: Cabeza
Victor: mojado
Xavier: Inpalote
Edu: relliscoso

Recta final

2010-02-03T14:33:00.005+01:00

Dijous 4 de Febrer

21:30h Liga+

Rasters Vs Soniguales

A falta de 3 partits per disputar, l’equip jamaicà es situa líder de la categoria, i depèn únicament d’ell mateix per proclamar-se campió. Si estudiem els calendaris dels tres equips que es disputen el trofeu a la regularitat podem dir sense cap tipus de dubte que els jamaicans tenen els partits mes assequibles ja que hi ha dos equips en la zona de descens i un enfrontament directe contra Agua del Grifo; Agua del grifo per la seva part a de jugar vers Insinceros, situats a la quarta posició amb aspiracions d’ascens, vers Rasters i dos partits mes ja que es l’únic dels tres equips que ja ha descansat; Tsunamy per la seva part encara que no ha de jugar directament contra Rasters o Agua del Grifo, ha de jugar contra el quart (Insinceros), el cinquè (Las Tropas) i el sisè classificat (Wolof Team).

Dijous Els Rasters s’enfrontaran amb A.C. Soniguales.com un equip que esta lluitant per sortir de la zona de descens i segur que ho donarà tot per treure un resultat positiu del matx. Per aquest motiu no val sortir amb el pijama posat, perquè ja sabem de sobres que desprès toca jugar contra rellotge. Serà el primer pas per l’ofrena a la moreneta?

Es dóna per bo

2010-02-01T13:12:00.005+01:00

Ràsters 2 Las Tropas 2
(Daniel Chigrinsky i Albert)

Si és ben cert que el partit prometia moltes coses, com ser quasi matemàticament equip de divisió d'honor, o com reaccionava l'equip davant el darrer empat ple de coratge. Però el partit que van disputar els Rasters contra els militaritzats es pot resumir en una paraula: desordenat.

El partit va començar com sempre, amb un gol en contra als primers minuts, com si als jamaicans anéssin de sobrats i deixant peixet al contrari. Però el dijous passat l'equip estava molt desendreçat, la multitud de canvis anava en contra, no se sabia si jugar un 2-3-1 o un 3-3, davant de l'acumulació de tropes d'assalt que acumulaven els contari.

Tot i així, en l'única jugada mig trenada de tot el partit es va empatar i donar una mica de serenor al desori i arribar al descans amb la feina mig feta.

A la represa la cosa no va canviar, el desordre continuava, no es xutava entre pals i no es combinava res. El "batiburrull" semblava esvair-se quan l'Albert pujava el segon al marcador i amb la sensació de ser superior als contraris, en la teoria, es pensava en la victòria.

Les Tropes van empatar en una de les tantes ocasions que van disposar, tot i que justament ho van fer a passada de canya del Xavier.

Resultat que es dona per bo, per les ocasions i joc d'un i altre equip. L'equip continua lider una setmana més,...es conformaran amb l'ascens o encara somnien amb l'ofrena...

Anava a fer un incís de l'arbitre, però despreciaria la feina que fan a la residència de la tercera edat que hi ha al costat de la Meiland, i la seva humil aportació a l'estament arbitral

Declaracions:
Xavier: -Demaneu patates, que el Pere sempre en vol
Pep: -Crec que si ho perdem tot, encara pujaríem...
Lluís:-Potser si,però jo no em vull perdre l'ofrena a la Moreneta

1x1

Pep: Buffon
Josep: Fent amics
Albert: Golejador
Daniel: També
Lluís: Mut
Pere: Interceptador
Rutxi: Sense sortida
Victor: Sense entrada
Xavier: Canya
Edu: Mitjana

honor, a tocar

2010-01-27T13:35:00.004+01:00

Dijous 29 de gener

21:30h Liga+

Rasters Vs Las Tropas

Assegurar l’ascens de forma matemàtica serà possible aquesta nit si els rasters guanyen a Las Tropas, faltarien 3 partits per disputar, la distancia amb Las Tropas seria de 13 punts i encara que a ells els hi resten 4 partits ja no podrien superar a l’equip jamaicà, així mateix Wolof Team a 10 punts, encara que haguessin guanyat a els Insinceros, amb nomes 3 partits per disputar també els seria impossible passar a l’equip taronja.

Per poder celebrar-ho l’equip a de jugar un partit difícil, ja que a l’anada Las Tropas van aconseguir desdibuixar-nos i nomes gracies a la qualitat individual d’en Xavier vam sumar els tres preuats punts.

Demà en una freda nit d’hivern l’equip jamaicà te en les seves mans el ser o no ser a honor la pròxima lliga i poder celebra-ho tirant de targeta Meiland.

El gol del Kàiser-slautern

2010-01-20T10:50:00.004+01:00

Rasters 1 Tsunamy 1
(Pere)

Tot i que només és un empat, el regust és extraordinàriament satisfactori. Empatar en el darrer sospir contra un rival que al minut 5, ja perdia temps en posar-se pel davant al marcador, és un gaudi.

Es coneixia l'ofici dels rivals, més durs a l'anada, en un mateix de terreny de joc, repetint el mateix sorteig de camp, i amb un arbit de mobilitat i visió limitada. Així, es va sortir amb un 3-3, que no va impedir la pujada del lateral dret tsunamià, que afusellà per sota les cames del porter caribeny.

A partir d'aquests moments els Rasters van lluitar contra un equip reculat, amb marcatges a l'home, i que perdien temps d'una manera desesperant. No trobaven espais per tocar-la, per xutar entre pals i creaven el poc perill amb les enèssimes rematades d'en Pere als còrners i fores de banda.

Davant d'aquest guió, la pel.lícula només tenia un final possible: En el darrer minut del matx, en Víctor va treure un fora de banda, que en Pere, amb l'ajuda del bloqueig d'en Rutxi, rematava de cap per l'escaire de la porteria tsunaminiana.

L'esclat d'alegria va ser espectacular, tot i només ser un empat. Però que permet passar una setmana més com a líders de primera divisió i entreveient l'ofrena del títol a la Moreneta.

Declaracions:
Pere: "Toma ya! per tot l'escaire!!!"
Víctor: "apunta'm assistència"
Rutxi: "Anant així, podriem especular amb els resultats dels últims partits"

Rasterómetru:

Pep: Atento
Albert: Infatigable
Daniel: Vertical
Lluís: Carrilero
Pere: Decisivo
Rutxi: Gladiador
Victor: Assistencial
Xavier: Palomero

Estem preparats per rebre un Tsunamy?

2010-01-19T11:12:00.006+01:00

Dimarts 19 Gener 2010

21:30h La sexta

Rasters Vs Tsunamy

Aquesta nit l’equip rasterià sobre el terreny de joc dirà si aspira a guanyar aquesta lliga o si es conforma amb l’objectiu inicial de la temporada que no era un altre que l’ascens a honor.

El partit d’aquesta nit es contra Tsunamy, el qual en l’anada va passar per sobre de l’equip caribeny com el seu nom indica, ja que els Rasterians potser estan acostumats a tempestes, tifons i huracans, però no a les grans ones que semblaven insalvables en el primer partit que aquestos dos equips van disputar.

L’estat anímic del equip jamaicà es diferent , i ara ja es pot dir que el fitxatge d’estiu es un mes a la plantilla i funciona tal i com va anunciar l’estaf tècnic. Això si, si els rasters volen guanyar aquesta nit hauran de donar-ho tot, no val guardar-se res vers un equip que no et deixa respirar els 50 minuts, s'haurà de crear un bon sistema anti-tsunamys....

Desfiletejant-se

2010-01-18T11:34:00.004+01:00

Rasters 3 Wolof Team 2

(Edu i Albert 2)

Una coneguda xarxa de gimnassos de Barcelona que no us DIRé el nom, ha començat una campanya publicitària amb slògans com "Desneula't" o "Desturrona't". Així mateix, els Rasters han començat la pujada de gener amb una victòria treballada que fa baixar tots els filets de bou menjats per les festes.

S'enfrontàven contra l'equip que marca la línea d'ascens a divisió d'honor i la victòria era vital per les aspiracions jamaicanes del campionat d'apertura. L'equip es va sentir superior al rival, amb moltes arribades i molt poca punteria, al contrari que els africans que van materialitzar una de les dues ocasions, arribant al descans amb un 1-0 enganyós i perillós.

La segona part va seguir la tònica de la primera, però l'encert davant de porteria va ser diferent , acabant el partit amb un resultat massa ajustat pels mèrits dels equips. L'Edu amb un potent xut de falta fèia l'empat i dos grans "zambombatges" de l'Albert ( que veu cada dia més porteria) direnciaven el joc dels dos equips.

Capítol al marge és parlar de l'arbitratge d'un energúmen que es planta amb una gorra dels "indeseables", es passa la primera part parlant amb un altre energúmen i la segona deixant que el partit s'escalfi sense més motiu que la seva "xuleria i salero".

El partit en sí, permet als Rasters marcar una diferència de 9 punts amb un aspirant a l'ascens, tot i que no es creu que pugui arribar a lluitar pels llocs d'honor.

Declaracions:

El retard del rotatiu fa que les declaracions en roda de premsa, passades per fax pel corresponsal, ja no es llegeixin.

Rasteròmetre:

Pep: Frio

Josep: Tebio

Albert: Afinado

Daniel: Coberturero

Lluís: Afanoso

Pere: Lúcido

Rutxi: Mosca

Victor: Seco

Xavier: Palote

Edu: Abrelatas

Aquesta vegada.... NO!

2010-01-13T20:29:00.003+01:00

Dijous 14 Gener 2010

21:30h Liga+

Rasters Vs Wolof Team

Dijous l’equip jamaicà torna a la lliga contra Wolof Team, un equip que els va sorprendre a l’anada i va suposar la primera derrota, Wolof Team van sapiguer aprofitar la badada inicial i la relaxació final per foradar 5 vegades la porteria rasteriana.

Aquesta vegada els rasters son conscients que s’enfronten a un bon equip que aprofita els regalets de l’equip contrari, i no li posarà les coses tan fàcils, això si, s’ha de tenir en compte que l’equip no haurà jugat un partit en 23 dies, i aquest pot esser realment un gran handicap amb que demà s’enfrontarà l’equip taronja, juntament amb el fred.

El servei tècnic rasterià no ha facilitat encara cap informació del possible 7 inicial ni de la llista de convocats pel partit, sembla ser que el secretisme es màxim, i dona a veure que l’equip no vol repetir la derrota i està mentalitzat en pujar a honor sense esperar a que s’acabi la lliga.

Amb el pic i la pala

2009-12-23T11:51:00.003+01:00

Rasters 4 – La Mina F.C. 2

(Victor, Edu 2, Xavier)

Ahir els Rasters van jugar l’últim partit de l’any 2009 amb l’obligació d’aconseguir els tres punts i mantenir la curta distància que els separa del primer classificat de la lliga. Les condicions meteorològiques van respectar els jugadors, i tot i que el camp estava mullat per la pluja caiguda durant el dia, a la nit la temperatura era agradable i convidava a jugar a futbol.

Les baixes d’en Pep (ben substituït per en Carlos) i d’en Rutxi, no van condicionar el joc rasterià, que va començar amb el clàssic 3-3 i, tot i la pressió rival, arribava amb facilitat a l’àrea contraria però sense sort de cara a porta. Fins a tres ocasions clares es van desaprofitar, un mal cop de cap sense marcatge d’en Pere, un “misto” d’en Xavier sol davant la porteria buida i un xut alt d’en Victor quan entrava al segon pal. I tanta benvolença va portar a que, com és gairebé costum en els darrers partits, els Rasters encaixessin el primer gol en un refús curt a la sortida d’un corner. Això enlloc d’enfonsar-los moralment, va semblar que els esperonés i pocs minuts després en Victor empatava en finalitzar una contra ràpida ben conduïda per en Lluís i l’Albert, arribant a la mitja part amb empat a 1.

A la represa, com ja és habitual, els Rasters van passar a jugar amb un 2-3-1, avançant la posició d’en Daniel, i alternant-se la posició de centrals entre en Lluís, en Josep i en Pere. Als de la Mina els hi costava molt més treure la pilota i fruit de la pressió d’en Victor, qui va robar la bola gairebé a l’àrea rival, va arribar el segon gol rasterià, obra de l’Edu. Els Rasters van tancar als de la Mina al seu propi camp, i tots els intents d’atac del rival acabaven essent avortats per la defensa avançada dels jamaicans o per les bones intervencions del seu porter. El tercer gol, també de l’Edu, va arribar després d’una bona assistència d’esperó de l’Albert, i el quart gol l’hagués pogut marcar en Daniel d’un xut llunyà després d’una bona triangulació, però li ho va impedir el pal.

L’equip miner va escurçar distàncies a les acaballes de la segona part en recollir un mal refús defensiu, però els Rasters mai van témer pel resultat del partit i van seguir buscant la porteria rival fins aconseguir el definitiu 4 a 2. Aquest va arribar després d’una jugada personal d’en Pere que no va saber materialitzar en gol, però que l’Edu, en recollir el refús del porter, va servir-lo en safata a en Xavier, que aquest cop si va assegurar. Tot i el clar resultat final (emulant el 4 a 2 de Catalunya contra Argentina), no va ser un partit fàcil, i els Rasters es van haver de posar la granota de treball i agafar el pic i la pala per endur-se els tres punts d’or de la Mina...

Bones vacances a tot l’equip i fins l’any que ve!!!!